FCT

Aquestes lletres gravades maldestrament en una antiga pedra o fita del camí que es vol reobrir entre Planoles i Ribes ha portat, segons la premsa, de corcoll a l’ajuntament del poble de Planoles.

 

Fa gràcia que, en l’època de la pantalleta màgica, tòtem adorat per tots nosaltres, sentim més fascinació que mai per les lletres gravades en pedra. I és que només les coses gravades en pedra duren i perduren.

Fa gràcia que, en l’època de la pantalleta màgica, tòtem adorat per tots nosaltres, sentim més fascinació que mai per les lletres gravades en pedra

 

 

 

 

 

 

 

Les lletres FCT han reaparegut misterioses en el moment oportú. Són, de fet, un missatge del passat per a aquest any 2019. Cent anys abans, l’any 1919, la família Rabassa de Ribes estava fent en aquest moment les maletes perquè el pare, un reputat xef que ja havia treballat a Camprodon, havia trobat feina a Barcelona. FCT donava una oportunitat de progrés a aquesta família, i a moltes altres de vall. Una altra família de Ribes, que tenia la mare fent de minyona a Barcelona, va tenir gràcies a FCT la possibilitat de reunificar la família. A partir de 1919 FCT permetia que les noies de Ribes es poguessin quedar al poble fent de minyones. El balneari Montagut vivia el seu moment d’esplendor fa cent anys gràcies a FCT, i una bona pila de pedres o fites amb aquestes lletres vora el balneari ens ho poden recordar si no han desaparegut o s’han perdut per l’inexorable pas del temps. Fa cent anys Justí Guitart, enlluernat també per les lletres FCT, veia el cel obert per ser bisbe d’Urgell entrant al seu bisbat per un Ribes ple de festa i focs artificials. Sense FCT, Justí Guitart no hauria tingut l’atreviment de fer un cremallera a Núria, que avui no es faria. No hi ha avui res semblant a FCT.

 

Sense FCT no hi hauria el mite de la collada de Toses i els seus apassionants túnels, escenaris de tràgiques i novel·lesques històries.

 

FCT ho ha estat tot per la vall de Ribes en els darrers anys. Aquesta pedra gravada s’encarrega de recordar-nos-ho. Jo mateix no hauria estudiat la carrera, ni ara estaria treballant al Camp d’Aprenentatge del Ripollès de Planoles. Ni l’Alberg Pere Figuera ni tants albergs ni establiments turístics existirien sense les lletres FCT.

 

Un grup de gent de Ribes ja ara treballem per recordar FCT a través d’una exposició, un catàleg i una taula rodona que ens expliqui durant aquest estiu de 2019 que ha significat FCT per a la vall i què podria prendre-li el relleu perquè el 2119 la troballa de nova pedra o fita (millor que no una pantalla) recordi que la vall de Ribes ha sabut continuar i renovar el progrés que el FerroCarril Transpirinenc amb un substitut tan eficient com ha estat el nostre tren, que fa cent anys que ens connecta amb el món. L’any 1919 la vall de Ribes va fer un pas de gegant, que ara convé recordar i celebrar per dotar-nos de l’energia necessària per afrontar un futur incert però també esperançador. De vegades del passat arriben ajudes i inspiracions inesperades com les que ens ha donat aquesta fita del Tren Transpirinenc.