Majúscules

Fa dues setmanes que estem de precampanya electoral assistint al circ mediàtic que ha muntat el Govern de Catalunya i els partits de l’oposició a Espanya a propòsit dels llaços grocs, estelades i pancartes als edificis públics. La neutralitat de les institucions públiques en un procés electoral és una qüestió que, de tan òbvia, sembla que no pugui ser que algú l’estigui qüestionant.

Semblaria un acudit de mal gust si no fossin declaracions reals

 

 

 

 

S’han demanat informes al Síndic, s’han canviat llaços grocs per llaços d’un altre color, llaços grocs per post-it grocs, pancartes sobre presos i repúbliques per pancartes sobre la llibertat d’expressió i més jugadetes similars que de ben segur que em deixo. Però és que PP, VOX i C’s surten dia sí i dia també fent rebombori i cridòries constants, parlant de 155 permanent o proposant limitar drets de manifestació com si posseïssin algun tipus de legitimitat democràtica davant la resta de l’espectre polític estatal. Precisament ells. Semblaria un acudit de mal gust si no fossin declaracions reals.

 

Mentrestant, van passant els dies, les eleccions s’acosten i només un partit s’interessa pels problemes reals dels ciutadans: per la pujada de la llum i la pobresa energètica, per la problemàtica dels lloguers, per revertir les retallades en educació i sanitat, pels drets laborals, per garantir un creixement econòmic inclusiu que no deixi ningú enrere, per acostar els beneficis de la recuperació econòmica a tothom, per un transport públic que serveixi d’eix vertebrador del país, per garantir la inversió en R+D+I i la fixació del talent al país... Per unes polítiques, en definitiva, que permetin a tots els ciutadans viure, treballar, gaudir i avançar, amb la mirada posada en el futur i no en batalletes a curt termini i solucions simplistes que caben en els 280 caràcters d’un tweet a qüestions realment complexes.

 

Fa massa temps que uns i altres es dediquen a embolicar la troca i enquistar alguns problemes, ignorant-ne d’altres de més greus i obviant una qüestió que hauria de ser clara i meridiana per a qualsevol persona que es vulgui dedicar a la cosa pública, que és que estem aquí, allà i més enllà per millorar la vida de les persones. És el moment, d’una vegada per totes, de deixar-se estar dels bloquejos que volen uns, de com pitjor, millor dels altres, dels jocs, de les jugades mestres i les simulacions d’uns i dels crits, gesticulacions i operetes dels de més enllà. Ara és l’hora dels polítics que cerquen solucions, dels que creiem a recuperar la convivència i uns governs de Catalunya i Espanya al servei de tots, al servei dels que ens voten, però també al servei dels que no ho fan. Ara és l’hora de la política en majúscules.