Més que un lloc de pas

Fa pocs dies llegia sobre el la proposta del Pla de Mobilitat Elèctrica que ha presentat l’Agència de Desenvolupament del Ripollès. Amb els temps que corren, està bé veure que encara hi ha coses en les quals s’avança sense necessitat que siguin mesures exclusivament electoralistes.

 

Sense haver entrat al fons de la qüestió, puc treure’n algunes reflexions ràpides que qualsevol poble de l’interior de Catalunya faria bé de plantejar-se davant la que se’ns presenta com la legislatura més determinant per la mobilitat urbana i interurbana.

 

En primer lloc, celebro l’aposta per l’electrificació. No ho dic des d’un ecologisme ingenu, sinó des del pur pragmatisme. Com que treballo per un dels grans grups automobilístics puc assegurar que tots ells ja tenen marcada la data en la qual tota la flota que posaran a disposició del públic serà elèctrica. Falten pocs anys, però fins que això no passi, només les primeres ciutats que s’obrin a repensar i experimentar amb la nova mobilitat, seran les úniques de treure’n un profit estratègic.

 

Electrificació, connectivitat i ciutats intel·ligents són conceptes que no s’entenen un sense l’altre. L’error més comú és pensar que això només impacta a grans metròpolis com Barcelona, París o Nova York. En realitat, la capacitat d’innovar en aquestes metròpolis ja comença ser limitat. Avui la batalla està en les ciutats petites i en els entorns rurals. Aquests són els punts claus que marquen la mobilitat en el territori i el principal objectiu de totes les marques de vehicles que necessiten desesperadament trobar socis que els permetin habilitar camp de proves per les seves solucions interurbanes. És aquí on començar a sembrar el terreny pel que és elèctric és determinant si es vol que l’interior no sigui més víctima de la fuga de persones o talent.

El pla de mobilitat elèctrica estableix un primer pas que, malgrat ser necessari, és insuficient

 

 

 

 

 

En segon lloc, entenc l’enfocament cost-benefici del pla que obliga a tenir en compte com a públic tant a residents com a turistes que estan de pas. És obvi que si no hi ha cotxes elèctrics tampoc hi ha necessitat de punts de càrrega, però això tampoc ha de ser excusa per plantejar la mobilitat amb una visió mercantilista. La mobilitat és la competència més important que controlen els governs locals i s’ha d’interpretar com la principal arma per marcar el model de ciutat.

 

El pla de mobilitat elèctrica estableix un primer pas que, malgrat ser necessari, és insuficient. Cal mirar més enllà dels punts de càrrega, perquè aquests són, més que res, l’oportunitat de nodrir la ciutat d’infinitat de serveis addicionals que ampliaran el seu teixit productiu. Cal preparar els municipis perquè entenguin com poden potenciar aquest desenvolupament entorn de la nova mobilitat. Cal conscienciar a tots els membres de les noves llistes electorals perquè vegin la mobilitat com una oportunitat de construir identitat. I, per sobre de tot, cal plantejar tot això amb una perspectiva que posicioni el ciutadà en el centre i no condemni al municipi a ser un mer lloc de pas.