Qui cuida a les persones que ens cuiden?

Tot el sector d’atenció a les persones, ja sigui des de l’àmbit dels serveis socials o dels serveis sanitaris, acumula els darrers 10 anys un infrafinançament molt significatiu.

Els dèficits que acumula el sector social i sanitari són fruit de la crisi econòmica, les retallades i la contenció pressupostària dels darrers anys, mentre en paral·lel augmentaven les demandes i necessitats socials que les administracions locals o entitats del tercer sector no han deixat d’atendre.

En els darrers 10 anys, el finançament públic no ha incorporat els increments de costos que inevitablement han hagut d’assumir les entitats o administracions locals: entre d’altres, l’IPC (15,9% acumulat 2008-2018), l’IVA (cinc punts) i els petits increments salarials vinculats als convenis col·lectius.

L’impacte de l’infrafinançament és manifest en tots els àmbits: infància, acció social amb col·lectius en risc d’exclusió, lleure educatiu i sociocultural, atenció domiciliària, discapacitat física i intel·lectual, la salut mental, gent gran, etc, i el malestar és generalitzat entre les organitzacions i els professionals.

 

A tot això cal afegir els retards en els pagaments, que es fan de manera normalitzada a 60 dies en lloc dels 30 que estableix la llei, i en alguns casos arriben a 180 dies o, fins i tot, a no realitzar-se si s’esgota la partida pressupostària corresponent. 

 

A casa nostra, això també té un impacte significatiu en les entitats que garanteixen el benestar dels ciutadans del Ripollès. 

 

En el cas del Consorci de Benestar Social del Ripollès, hem vist com els treballadors denunciaven públicament les seves condicions salarials. Aquestes condicions provoquen una rotació de personal que afecta a la qualitat assistencial. Per altra part, el servei d’atenció domiciliària pateix una greu manca de finançament que acaben assumint els ajuntaments, alguns dels quals tenen veritables dificultats per assumir les aportacions al Consorci. 

 

També la Fundació Privada Hospital de Campdevànol o la Fundació Privada MAP, estant patint aquesta situació d’infrafinançament que posa en risc el manteniment de la bona qualitat dels serveis que estan prestant fins a dia d’avui.

 

Una de les fortaleses d’aquestes organitzacions és la gran professionalitat i vocació de les persones que les integren, que fa 10 anys que pateixen una congelació salarial i que veuen retallats els pressupostos que disposen per a la prestació de serveis. I malgrat això han continuat treballant amb tenacitat per donar el millor servei a les persones que atenen. 

 

Malauradament, els partits del Govern de la Generalitat van actuar amb molta frivolitat no donant suport als pressupostos de l’Estat, tombant així un govern progressista i dialogant. I a Catalunya els partits del Govern són incapaços de fer una proposta de pressupostos. 

 

La irresponsabilitat política no afavoreix resoldre aquesta situació. La millora de l’economia en cap cas està repercutint en la millora i recuperació dels serveis públics. 

 

Més pensar en les persones que cuiden a les persones i menys tacticisme polític si us plau.