L’esperit de Sant Jordi

A banda que sigui el dia del sant d’un servidor, sempre he pensat que Sant Jordi és un dels millors dies de tot l’any. Té aquest aire de festa realment cívica, que es reforça quan s’escau en un dia feiner: treballem, però amb la sensació que, en acabar, ens espera alguna cosa important a fora. Pensava això aquest dimarts al matí, mentre muntàvem amb els companys de la junta la parada d’Òmnium a la plaça de Sant Eudald, a Ripoll. Al nostre costat, altres entitats del Ripollès que també aquest dia venen roses i, sobretot, aprofiten el contacte amb la gent per explicar què fan. Davant nostre començaven a desfilar els alumnes de les escoles: aquest dia fan molt bé, els mestres, de sortir a fora. No hi ha millor aula que els carrers i les places, un dia de Sant Jordi, per impregnar-se de país, de cultura, de civisme.

Més que mai, llegir (i pensar, i actuar en conseqüència) ens fa lliures.

 

 

 

 

El panorama idíl·lic, però, té una ombra que no ens ha deixat completar la celebració. Aquest és el segon Sant Jordi que passem amb presos i exiliats. A la parada, hem tingut roses grogues altra vegada. Hem continuat amb les accions de la campanya Judici a la Democràcia. Hem recordat que la repressió ens pot afectar a tots, perquè toca drets tan fonamentals com els d’expressió i manifestació. Sant Jordi lluita contra uns dracs diferents, ara. “Sortir al carrer es converteix en un acte de militància”, ens recordava Jordi Cuixart des de la presó. Cada acte, per senzill que sigui, l’aprofitem des d’Òmnium per practicar aquesta militància de la cultura, com fa uns dies, a la biblioteca Lambert Mata de Ripoll, en la nostra trobada anual amb els escriptors del Ripollès. “Quan no hi ha sessió al Tribunal Suprem, els presos polítics sovint aprofitem per, bo i prenent el sol al banc del pati del mòdul, intercanviar opinions dels llibres que llegim”, deia Jordi Cuixart en la carta que ens adreçava aquest 23 d’abril. Cultura contra la repressió. Cultura per defensar la llibertat. L’esperit de Sant Jordi contra el drac de la injustícia. Més que mai, llegir (i pensar, i actuar en conseqüència) ens fa lliures.