De la justícia i poca-soltades

Parlar d’obvietats és dir que estem immersos en una voràgine electoral que sabem que durarà mesos. Malgrat que soc conscient del molt que en aquestes cites electorals ens hi jugarem els catalans, que som objecte de tota mena d’atacs, que estic indignat per com els partits espanyols estan fent ús pervers de tot el que és català, el cert és que n’estic saturat.

 

Per contra, sento necessitat de parlar d’aquest judici infame que s’està escenificant a Madrid en contra del procés democràtic que vam viure, que continuem vivint, i que viurem fins a la seva resolució a les urnes, a Catalunya. Crec que a hores d’ara fa prou temps que estem de judici, hem vist, escoltat i percebut prou “coses” per a fer-se una desagradable impressió general del tema. Intentaré plasmar la meva manera de veure-ho de manera molt succinta agrupant-ho en tres apartats que estan quedant fixats en el meu imaginari.

Sabent com van de justos de personal la nostra policia, quin sentit té que es passin les hores allà i per tant prenent-nos part del servei que tenim dret la comunitat?

 

 

 

 

 

 

 

Primer de tot, em queda la sensació que, no per imaginada em disgusta menys, copsar quin és el funcionament del sistema. No és que n’esperés una percepció positiva, però veure com són d’encartonades les maneres, aquell munt de paperassa rere la taula dels fiscals, quin ús d’autoritarisme tronat imposa el tribunal, la rància preparació del personal subaltern (el Paco que intenta passar els vídeos n’és una bona caricatura), les errades en les citacions dels testimonis, la magnitud de la despesa està generant, que mai sabrem però segur que molt milionària... En fi, que estic acumulant un munt de percepcions que em demostra de manera fefaent que la justícia espanyola viu instal·lada com a mínim en el tardofranquisme.

 

I que dir dels “testimoniatges” de la rècula de Guardies Civiles i Polícias Nacionales? Si no fos perquè les seves exageracions, laments i relats inventats estan fetes amb la idea d’enviar a la presó a una gent que sempre s’ha mogut per conceptes democràtics, em farien fins i tot gràcia. Veure els mateixos individus que van atonyinar a dones i a gent gran de manera indiscriminada, sense contenció ni mesura, homes que de fet cobren un sou per fer la feina, d’estomacar a gent que no coneixen de res... A ara escoltar-los sentint-se aterrits per mirades d’odi de les seves víctimes, pel llançament de iogurts, de cons, d’ampolles buides de plàstic... Crec que només pot tenir dues explicacions: o que uns cossos tan jerarquitzats només saben obeir ordres, en aquest cas de la fiscalia, o bé que son ploramiques de mena.

 

I una tercera reflexió que no s’ajusta al que he dit abans, però que hi té crec força a veure. Visc vora el jutjat, veig doncs diversos cops al dia que porta l’egocentrisme de la justícia que obliga als Mossos d’Esquadra a passar-se 24 hores del dia els 7 dies a la setmana (ja fa mesos i els que vindran) fent vigilància continuada en el jutjat només perquè una nit uns brètols van llençar porqueria a les façanes d’alguns jutjats. Sabent com van de justos de personal la nostra policia, quin sentit té que es passin les hores allà i per tant prenent-nos part del servei que tenim dret la comunitat? Quants delictes contra la propietat i contra les persones s’haurien pogut evitar si els agents haguessin pogut fer en plenitud la seva feina de patrullar i donar-nos seguretat a tots nosaltres? Senzillament ho trobo indignant.

 

Acabo de veure que el PSC ha fet llistes fantasmes com a mínim a set pobles de la comarca. Ho trobo miserable, mesquí i del tot impropi d’un partit de tradició democràtica.

Vergonya.