Com anem?

Amb aquesta expressió, com anem?, ens retrobem cada dia amb els nostres coneguts, amics i també familiars, en un esforç d’empatia per la situació de cadascú.

 

I la resposta és si fa no fa la mateixa: anem tirant...; si no preguntes massa et diré que bé...; podria anar millor...

 

I la realitat és que mirant una mica enrere, les coses s’han anat estabilitzant, les empreses incrementen a poc a poc la seva activitat i s’ha anat esvaint aquell sentiment de crisi que ens aclaparava.

La realitat és que no avancem prou; i si no avancem, vol dir que quedem enrere si ens comparem amb altres territoris del nostre entorn més proper

 

 

 

 

 

 

Però la realitat és que no avancem prou; i si no avancem, vol dir que quedem enrere si ens comparem amb altres territoris del nostre entorn més proper.

 

I, ja n’hem parlat massa vegades, el que ens cal, com el pa que mengem, és revifar l’activitat econòmica. Sense activitat econòmica no es creen nous llocs de treball.

 

Tots els sectors d’activitat són importants: el sector primari, el turisme, la restauració, els serveis, ... i la indústria, no oblidem la indústria que des de sempre ha estat la gran generadora de llocs de treball.

 

S’ha de prioritzar la generació d’activitat (l’emprenedoria), l’expansió de l’activitat (l’exportació) i la diversificació de l’activitat (la innovació). I s’ha de promoure i facilitar la implantació de noves activitats industrials (creixement), superant la por a atrevir-nos i recuperant la confiança.

 

I ara que acabem d’estrenar un nou govern de l’estat, la primera prioritat serà, de segur, presentar uns pressupostos generals que permetin encarar les noves polítiques del país.

 

És clar que cal redefinir les polítiques d’atenció als serveis fonamentals (educació, sanitat, serveis socials, jubilacions...), però al mateix temps que es prioritzen els pressupostos per a no desatendre aquestes funcions, caldrà redefinir prioritats (què es rebaixa o què s’elimina), i ens caldrà reforçar la generació d’activitat econòmica, sobretot en aquells territoris, com el Ripollès, en què es necessita una política específica de reequilibri territorial.

 

I això no es fa d’avui per demà. Però si comencem avui, demà ja n’haurem fet un tros i en quedarà una mica menys.

 

Al Ripollès ens cal un esforç especial de les administracions que reequilibri la pèrdua de població, la pèrdua de talent jove i l’envelliment de la població que hi quedem.

 

Un esforç de reindustrialització de la comarca ens donaria un impuls econòmic que revitalitzaria el conjunt de la nostra economia i de la nostra vida social (cultura i lleure), i tornaria a atraure els nostres joves i d’altres ben preparats, que han de ser la sàvia nova que ens cal per créixer i prosperar.

 

Necessitem que se’ns digui què es pensa fer més enllà de sobreviure i ajustar les despeses pel tot gros. Necessitem un full de ruta (encara que sigui auster, que potser ho ha de ser) que ens doni confiança i ens retorni la il·lusió per viure i la confiança per atrevir-nos.

 

Això és el que hem de demanar als nostres polítics. Incansablement.