40 anys d’ajuntaments democràtics

Aquest passat dimarts a la sala de plens de Ripoll vam commemorar els 40 anys dels Ajuntaments democràtics. Una bona colla de regidors ens vam fer la foto de record que sortirà als mitjans de comunicació per exposar l’efemèride. Fa 40 anys, jo en tenia 16. Amb els ulls esbatanats mirant-t’ho tot sense, a vegades, no acabar de comprendre, vivíem amatents el present per activar un futur més esperançador. Som el 2019 i no han pas canviat massa les coses, encara que hi hagi altres protagonistes la motivació és la mateixa: activar la democràcia.

Encara que hi hagi altres protagonistes la motivació és la mateixa: activar la democràcia

 

 

 

 

 

Els primers Ajuntaments democràtics es van constituir l’any 1979, el dictador va morir el 20N del 1975, el 27 de setembre del mateix any es van produir les últimes execucions del franquisme i un any abans el 2 de març del 74 van executar Salvador Puig Antich. I jo encara estic cridant alt i fort: Fora feixismes! I No Passaran!

 

L’historiador de l’Ajuntament de Ripoll, Agustí Dalmau i Font, exposa en el llibret que se’ns va entregar, mentre parlàvem de les noves eleccions que s’acosten, que durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco els representants municipals no es van poder presentar sota les sigles de cap partit polític, i que els càrrecs s’escollien a dit. Quants de silencis enterrats a les cases d’aquells que hem nascut en l’època del desarrollo del franquisme. Les pors dels pares ens han engolit l’ànima però hem sabut reaccionar tot activant la memòria històrica desenterrant els silencis. I jo crido alt i fort: Fora feixismes! I No Passaran!

Durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco els representants municipals no es van poder presentar sota les sigles de cap partit polític, els càrrecs s’escollien a dit

 

 

 

 

 

 

 

El dia primer de maig a Sant Quirze de Besora el Comitè de Defensa de la República Bisaura ha organitzat una Trobada Intercultural per celebrar la festa dels Treballadors i les treballadores. Hi ha parlat Katia Junks, Jamal El Meziani i Montse Castanyer. El denominador comú de tots tres ha estat fora els feixismes, perquè els feixismes maten! La Katia ens ha parlat del seu Brasil, del mal que fa Bolsonaro. Ens ha dit que el racisme ve de la ignorància, de l’odi cap a qui és diferent de mi. Però que no ens adonem que tots som diferents? Ningú és igual a ningú, cal reconèixer-nos com a persones. En Jamal ens ha dit que el feixisme trenca la cohesió social que cal lluitar contra aquest virus que està pujant a tota Europa. Ha fet esment de l’Associació Catalunya Plural que treballa per ensenyar al món que tots som ciutadans de primera. La Montse ha dit que tots som éssers humans i que és una vergonya quan veus que les mateixes patronals provoquen que hi hagi racisme. El sou que abans guanyava un autòcton, ara, entre els immigrants, l’han repartit per quatre. Sort en tenen del banc dels aliments.

 

Ara entrarem en campanya per les eleccions municipals. A Ripoll es presenten dues candidatures amb trets totalment racistes. Veus d’aquesta mena no poden entrar dins dels Ajuntaments democràtics. No haurien d’haver entrat ni al congrés ni a la comunitat autònoma d’Andalusia sota el nom de VOX. Els drets democràtics per davant de tot. Tothom ha de tenir coberts els seus drets indispensables, un sou, un sostre, una bona educació i assistència sanitària com deu mana. I l’equiparació salarial i unes pensions dignes i un salari mínim digne i per tot plegat la lluita no s’acaba. Que les veus dels nostres Ajuntaments siguin democràtiques! No Passaran!