Victòria de tots

Escric aquestes línies amb l’alegria d’haver vist com a les eleccions generals de diumenge 28 d’abril guanyava l’Espanya que mira al futur i no al passat, l’Espanya del diàleg, de la distensió, dels drets i de les llibertats. És un orgull que els ciutadans espanyols hàgim enviat un missatge clar i rotund tant a la resta d’Europa com al món sencer: és possible guanyar a la dreta reaccionària, al liberalisme i a la involució democràtica, després d’uns anys de gran incertesa amb el Brexit, Trump o Bolsonaro.

 

Dit això, no podem deixar de costat que a Catalunya encara estem immersos en un conflicte de convivència entre catalans i el primer que hem de fer, després de reconèixer-nos els uns als altres com a interlocutors vàlids, que representen a una part de la societat catalana i sense voler apropiar-nos del conjunt dels ciutadans, és recuperar la neutralitat de l’espai públic, el de tots.

Una de les prioritats d’un Ajuntament hauria de ser claríssimament garantir la neutralitat de l’espai públic

 

 

 

 

 

La constitució Espanyola recull drets com la llibertat d’expressió, associació, reunió i manifestació. Totes les persones i col·lectius tenen dret a manifestar-se i a utilitzar l’espai públic per reivindicar les seves idees o propostes. Però, es pot perpetuar l’ús d’aquest per una part de la ciutadania per sobre de la resta?

 

Els socialistes creiem que l’ús de l’espai públic ha de fomentar la convivència i el respecte entre tots els que convivim en un poble o ciutat. Per tant, una de les prioritats d’un Ajuntament hauria de ser claríssimament garantir la neutralitat d’aquest l’espai públic de manera que tots i totes ens hi puguem sentir reflectits. Malauradament, aquests darrers anys no ha estat així i els col·lectius i partits independentistes han fet un ús indegut de l’espai públic, ocupant-lo amb una simbologia que s’ha perpetuat en el temps a les places i carrers. Aquest domini de l’espai, que massa sovint es confon amb una hegemonia de la representativitat que no és real, fa que fins i tot alguns arribin a sentir-se legitimats per assenyalar a qui no comparteix les seves idees ja sigui amb pintades, enganxades de cartelleria o arrencant el logotip dels partits que no estem en la seva línia. Aquest són tres exemples d’agressions que ha patit la seu socialista de Ripoll, no em cal anar a buscar els exemples gaire lluny.

 

Demano que tots plegats sapiguem llegir els resultats de diumenge 28 d’abril com el que són: una crida ciutadana al reconeixement de les nostres diferències i comencem a gaudir tots plegats en igualtat i amb respecte dels carrers i places que són de tots. Això també seria una gran victòria.