Les llistes fantasma

Després de gairebé quatre anys, tornem a encarar de nou les eleccions municipals, que hauran d’escollir els diferents representats polítics, agrupats en candidatures, per tal de gestionar els ajuntaments durant quatre anys més.

 

El que semblaria més obvi és, sens dubte, que les llistes les formessin veïns i veïnes del mateix poble, gent que conegui els problemes i l’essència que transpiren els seus municipis, gent que el seu únic objectiu sigui el de treballar per millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Però malauradament, assistim perplexes a la repetició d’una pràctica que, per molt legal que sigui, és èticament reprovable: les llistes fantasmes. Aquestes llistes, molt ben anomenades “fantasmes”, intenten introduir-se a tots aquells pobles que en un passat havien tingut representació i ara no són capaços de trobar candidats que la vulguin assumir. Les raons de fons de per què els grans partits, PPC/PSC, opten per aquesta pràctica, no justifica aquesta burla a la democràcia i sobretot als veïns dels pobles a qui intenten enganyar.

Assistim perplexes a la repetició d’una pràctica, que per molt legal que sigui, és èticament reprovable: les llistes fantasma

 

 

 

 

 

La utilització d’aquest recurs artificial, que al meu entendre no hauria d’estar permès, busca bàsicament negar una realitat, que és que no tenen candidats que no els hi faci vergonya presentar-se sota les sigles d’uns partits que neguen als catalans, el dret més elemental de qualsevol ciutadà: poder votar. Tampoc són capaços d’entendre el canvi de pluralitat política de la societat, resistint-se a perdre aquella hegemonia que un dia van abanderar.

 

Per altra banda, s’ha de tenir la cara molt i molt dura per prestar-se a col·laborar en aquestes llistes i no sentir ni el més mínim remordiment, perquè no hi ha paper més deplorable i esperpèntic que un col·laboracionista submís i disposat a creure l’amo que s’amaga sota unes sigles polítiques.

 

I de ben segur que la resposta popular serà sàvia i anirà en la direcció de dir-vos que no volem llistes fantasmes als nostres pobles, que els veïns i veïnes es mereixen un respecte que vosaltres no demostreu tenir, ans al contrari. Us sobra la covardia i us falta l’esperit demòcrata que passa pel més bàsic respecte als ciutadans. Però subestimar la voluntat d’un poble té un preu i en aquest cas la resposta ha de ser alta, clara i amb un missatge potent i contundent: No tenim por als fantasmes perquè al final tots acaben perdent el llençol, la trista realitat a la qual us enfronteu és que en el fons no sou res, només fantasmes que es resisteixen a formar part del passat.