Poder

Si en aquests moments Catalunya fos més poderosa que Espanya, podríem estar assistint a un judici a Barcelona en el qual s’asseguessin al banc dels acusats l’exministre Zoido o el coronel Pérez de los Cobos pels presumptes delictes de malversació de cabals públics (van destinar molts milions per intentar impedir una votació democràtica), violència injustificada contra particulars o falsedat a l’hora de prestar testimoni, entre altres. Si no és així, i qui està al banc dels acusats són els polítics democràticament elegits del govern català, els líders socials o els caps de la policia autonòmica, és simplement perquè Espanya és manifestament més poderosa que Catalunya.

No s’ha de regalar mai cap parcel·la de poder a l’adversari

 

 

 

 

La setmana passada, els socis de la Cambra del Comerç de Barcelona han elegit una candidatura de tall independentista. Personalment, desconec gairebé del tot quines són les funcions d’aquestes cambres, però sembla que el traspàs ha fet força mal als qui fins ara la controlaven. L’explicació no és altra que el poder ha canviat de mans. Els que sempre havien manat han estat desplaçats per uns altres que, a més, no amaguen una determinada ideologia.

 

No tinc cap crítica a fer contra les manifestacions massives que els catalans fem cada dos per tres amb un signe polític determinat, ni amb la presència de pancartes, llaços grocs o banderes estelades, però sí que detecto un cert esgotament en la simbologia i en la seva eficàcia. Comprenc que vivim uns moments extrems, amb presos polítics i exiliats, com no ens havíem imaginat mai i que la preocupació, l’angoixa i l’emoció estiguin a flor de pell, però opino també que no s’ha d’oblidar la conquesta de parcel·les de poder que poden ser importants i que tenim a l’abast. Estem a les portes d’unes eleccions municipals i europees. Depenent de qui votem manaran uns o altres, i això és obvi, però no només el poder s’exerceix des d’aquestes institucions, ni des del parlament, el congrés o el senat, és a dir, des de la política, també s’exerceix, i de vegades més, des del món econòmic, bancari, financer, empresarial, sindical, comercial, professional, jurídic, cultural, docent, artístic, periodístic, veïnal, esportiu, social, i que l’obtenció de parcel·les de poder en àmbits diferents del polític és tant o més important que aquest. També considero essencial el traspàs d’aquesta capacitat d’influència a l’esfera internacional, especialment l’europea per poder aconseguir la força que la nostra limitada demografia no ens proporcionarà mai. Els països petits, les comunitats minoritàries, estan obligades a aquest sobreesforç si volen ser interlocutors escoltats. No s’ha de regalar mai cap parcel·la de poder a l’adversari. El que no decidim nosaltres ho decidiran uns altres per nosaltres. S’ha dit moltes vegades i és del tot cert.