Atreveix-te!

A les pròximes eleccions municipals tenim l’oportunitat de seguir votant el mateix de sempre, i fer bo allò de qui dia passa any empeny, o per altra banda donar una oportunitat a les candidatures alternatives i d’unitat popular de la comarca. Tirant de nou de frases populars, millor allò dolent conegut, que allò bo per conèixer... potser toca atrevir-nos i capgirar-ho, no? Motius n’hi ha de sobres.

 

En primer lloc les candidatures d’unitat popular són projectes col·lectius que defugen els personalismes i on la persona que tanca la llista és igual d’important que el que l’encapçala. Candidatures formades per veïnes treballadores del que no esperen viure de la política, que tenen una limitació de sou i mandat i que simplement dediquen part del seu temps a intentar millorar la vida de les persones. Candidatures que escolten i treballen, amb més o menys encerts, amb el teixit popular, associatiu i col·lectius de la comarca, entenent que la política també es fa fora de la institució. Candidatures on les decisions són horitzontals i col·lectives, i on la política que es proposa és precisament aquesta: el funcionament d’una vila no ha de dependre de polítics sinó de tota la població. Per això proposen portar l’ajuntament al carrer, millorar de debò la participació ciutadana, transparència en la gestió, fomentar consells de barris sobirans, entitats participatives, i fer real que entre tots i totes ho hem de decidir tot.

El funcionament d’una vila no ha de dependre de polítics sinó de tota la població

 

 

 

 

En segon lloc, les polítiques que es proposen són per fi una opció totalment diferent del què s’ha fet fins ara: gestionar ajuntaments com empreses privades i vendre la comarca al millor postor, ja sigui a grans superfícies (Mercadona), gran capital (Polígon Llosses), grans fortunes corruptes (Núñez i Navarro), turisme massiu (Airbnb o Torrent Cabana), projectes especulatius (JJOO Hivern)... i amb aquesta subhasta, la vida dels comerços locals de tota la vida a mort, s’ha condemnat a la població a feines precàries, s’ha destruït el territori, s’han retallat i privatitzats serveis bàsics, tenir un sostre es fa cada cop més difícil, el jovent se sent expulsat de la comarca i la vida aquí es fa cada cop més difícil.

 

I què proposen les candidatures d’unitat popular? Són aquestes alternatives tan perilloses com ens volen fer creure, o si ens ho mirem críticament no deixen de ser de sentit comú? Potenciar el comerç local perquè les persones que avui treballen pel gran capital explotador treballin pels comerços que ens han vist créixer; protegir l’entorn perquè el puguem seguir gaudint caminant, corrents, amb bici o com ens doni la gana; potenciar agricultura i ramaderia com a opció laboral que ens permeti, a més, consumir producte del Ripollès de qualitat i ecològic; remunicipalitzar serveis privatitzats com les residències d’avis perquè tothom i tingui accés; recuperar pisos buits per fer accessible l’habitatge garantir accés a escoles bressol i blindar que tot infant gaudeixi de l’oci; un turisme sostenible i de qualitat on els seus beneficis recauen a la població ripollesa; potenciar les formes d’economia social i solidària i de treballadores públiques com a garantia de feines de qualitat; oferir feines, serveis i facilitats a les joves que volen viure aquí... És evident que no soc objectiu però crec, sincerament, que cap d’aquestes propostes -i recomano mirar els programes de les diferents candidatures comarcals per veure’n més- poden perjudicar gens ni mica a cap de les persones que llegeixin aquestes línies. Ans al contrari, totes aquestes propostes milloren les nostres vides, cuiden la comarca, la potencien de forma sostenible i ens acosten a un futur una mica més digne per les que vindran.

 

A les candidatures d’unitat popular i alternatives, des de sempre se les ha volgut ridiculitzar, menystenir, dibuixar com el caos i la destrucció i sovint infantilitzar amb arguments tan absurds com que si governessin les CUP’s tornaríem a viure en coves i cavernes, es prohibiria tenir un iPhone, tot seria de tots, i perdríem aquell poc patrimoni que tenim. Aquí també rau la consciència de cadascú, de fins a quin punt volem seguir amb una vena als ulls i creient segament allò que ens diuen o comencem a pensar d’una forma una mica crítica. A molts municipis governen candidatures d’unitat popular i de moment, no hi ha cap forat negrae a les zones i la vida segueix com arreu. L’exemple de Berga em sembla perfecte per demostrar que es poden fer les coses diferents: aconseguir que l’hospital passi a ser de titularitat, gestió, provisió 100% públic per part de la Generalitat, garantint l’accés universal a totes les persones així com els recursos necessaris tant en equipaments com personals. Mentre governs de torn, de totes les institucions, ens han dit que no hi havia alternativa a les retallades i privatitzacions, resulta que sí que n’hi havia però faltava voluntat política.

 

Un motiu més, és que les candidatures d’unitat popular, on segurament tot i la precarietat generalitzada, tenen unes condicions socials i laborals més o menys dignes, les persones que les integren volen revertir de forma digna i no precària la pobresa que també existeix a la nostra comarca. Posar en valor això, es tant trist com necessari.

 

En resum, un futur que garanteixi una vida digna per a totes les persones, passa per un programa d’Unitat Popular que realitzi canvis profunds i sistèmics, canvis que comencen per municipis valents que caminin cap a aquesta direcció. Les reivindicacions de la campanya «És de Mínims» d’Endavant-OSAN em semblen l’horitzó cap on cal caminar: reducció de la jornada laboral a 30 h i salari mínim de 1200 €; expropiació pisos buits en mans de la banca i regulació del lloguer al 10% del salari; una banca pública que integri les treballadores i que no permeti que amb els nostres estalvis es financi la guerra; aigua, llum, gas i telecomunicacions fora de les multinacionals que es lucren i per tant públics i a preus socials; sanitat, educació, serveis socials i de dependència 100% garantits sense privatitzacions ni retallades. Objectius grans, ambiciosos, de futur, utòpics si vols, però possibles. Sabem de sobres que lluitant i amb àmplies majories es poden aconseguir, i sabem també que són garantia d’un futur millor. Aquestes municipals, que no et domini la por, a ser valentes i valents, que un altre món millor i més just és possible. Confia amb les candidatures alternatives d’unitat popular.

 

ATREVEIX-TE!