Preparem-nos per la nostra llibertat

Un any i mig després el país ha passat per totes les conteses electorals que hi pot haver. 1r les nacionals, imposades per la repressió i el decret il·legal del 155, i aquest últim cicle de les estatals, europees i les municipals. En totes, els partits independentistes han fet bons resultats, repartint-se el pastís que tant desitgen les seves cúpules. Cada partit independentista pot treure pit i fer un balanç positiu sobre els resultats obtinguts. També tots han utilitzat la situació de repressió, de presó i d’exili dels seus líders per la seva conveniència i treure’n el millor resultat possible. Per desgràcia tothom sap que en política tot s’hi val per guanyar vots.

Per desgràcia tothom sap que en política tot s’hi val per guanyar vots

 

 

 

 

També hem resolt altres dubtes sobre quin posicionament tenien alguns polítics que han sabut nedar amb la indefinició intencionada. Ara ja sabem que en Pedro Sánchez és igual que en Mariano Rajoy i que, per fi, la Colau ha hagut de treure’s la careta de l’equidistància entre els que defensen la democràcia i els que defensen la repressió. Aquests dubtes molts ja els teníem resolts fa molts mesos i anys, però no ho podíem dir amb plena contundència. El temps posa tothom a lloc. També posarà a lloc els partits independentistes, que d’aquí a unes setmanes veurem quins escrúpols tenen per pactar governs, consells comarcals o diputacions amb partits del 155. Evidentment parlo dels pactes que es produiran amb el PSC. Segur que els partits independentistes que hi pactin, seran capaços d’argumentar-ho sense que els hi pugin els colors, cercant formes imaginatives per justificar pactes contra natura en temps de repressió institucional i judicial de l’Estat Espanyol. No entraré a criticar-ho, però espero que ningú més s’atreveixi a donar lliçons de moralitat i lleialtat per la causa.

 

També hem resolt que l’independentisme continua tenint un gran suport a les urnes. No és estrany perquè la gent té l’esperança i la convicció que hi ha llum a final del túnel. Que tot l’esforç ha de servir per a alguna cosa. Que no pot ser que no triomfi els que defensen la democràcia i la llibertat. Segur que estem al cantó bo de la història, no?

Entre l’Estat Espanyol i el Brexit, es pot generar una situació explosiva al bell mig d’Europa

 

 

 

 

Doncs estarem al cantó bo de la història si fem bé les coses. Si ara que hem acabat el temps d’eleccions, comencem a centrar-nos a saber com continuem el nostre camí cap a la llibertat. Els nostres líders, tant polítics com socials han d’advertir-nos que com a poble hem de tenir molta resiliència. Que tenir els líders a la presó o a l’exili, era una situació probable i, fins i tot, calculada fa 2 anys. Que una de les hipòtesis que hi havia fa any i mig, era estar en una situació en mig d’un judici polític amb sentència dura i venjativa per atemorir i escarmentar la nostra societat.

 

I quina intencionalitat té estar en aquesta situació? Per què tenir els nostres líders a la presó durant anys és una hipòtesi calculada? Doncs no ho sé, però espero que tingui sentit. El sentit és el de posar en evidència un estat clarament repressiu, sense capacitat d’establir un diàleg obert i sincer amb part de la seva societat que repetidament demana ser escoltada. Un estat que pensa que primer és la llei que els drets fonamentals dels seus habitants. Que la desobediència és equiparable a la rebel·lió. En una Europa dels drets i de les llibertats, la nostra constància i organització en accions de desobediència i lluita no violenta, coordinada amb la situació dels nostres líders a la presó i a l’exili, ha de provocar una situació d’ingovernabilitat tan social i econòmica que faci que Europa actuï per estabilitzar la seva zona euro. Entre l’Estat Espanyol i el Brexit, es pot generar una situació explosiva el bell mig d’Europa. Nosaltres ens hem de preparar com a societat per provocar aquest atzucac si no volem que el nostre camí cap a la llibertat quedi només en els llibres d’història. I si els nostres partits polítics no ho veuen així, els hi hauríem de passar per sobre el més ràpid possible.