En boscos, nosaltres decidim

El 10 de juliol farà 9 anys de la massiva manifestació conseqüència del rebuig a la sentencia sobre l’Estatut del 2006. Aquell dia la ciutadania va passar per sobre dels nostres representants polítics al crit de: “Ja n’hi ha prou. Som una nació. Nosaltres decidim”. Ho vaig recordar aquesta revetlla quan per Twitter reflexionàvem sobre els impactes de la gestió forestal en el territori. I vaig sintetitzar la meva aportació amb la frase que encapçala aquest article: “En boscos, nosaltres decidim”. Us poso en antecedents.
La conversa es va originar per la publicació d’imatges d’un bosc del Berguedà just acabat d’aclarir, en el qual s’han enretirat els troncs caiguts i se n’ha deixat tot el brancam. El resultat és un bosc on el passeig i la pastura és impracticable. La majoria de les aportacions dels lectors mostraven indignació. Una indignació lògica, de rebuig.
Per a poder emetre un judici de l’estat dels nostres boscos amb arguments seriosos ens serà d’ajut certa informació prèvia. Anem-hi.

Aquests darrers anys no hem sabut valoritzar la fusta

 

 

 


La major part dels boscos de la nostre comarca són de pi, de pi roig a la part baixa i mitjana, de pi negre a la part alta. Una bona part d’aquests boscos són de substitució, es a dir, la pineda repobla antigues rouredes, fagedes, avellanoses, avetoses o freixenedes, que els nostres avantpassats varen talar.


Els boscos que s’exploten per la seva fusta precisen d’aclarides que permetin desenvolupar adequadament els arbres. Una pineda de pi roig cal aclarir-la de dues a tres vegades al llarg del seu cicle de vida, que és de 80-100 anys. Una de pi negre, de 120 anys. Això vol dir que els boscos que actualment s’estan tallant són aquells que els seus propietaris han endreçat des de fa gairebé un segle. La majoria dels boscos ripollesos s’han cuidat molt bé, fins ara. Abandonar-los i no gestionar-los adequadament és malmetre un patrimoni. Malvendre’n la fusta o destinar-la a fabricar palets és prou llastimós. Deixem-ho aquí, que ja ho tractarem un altre dia. Tornem a la neteja de boscos.
Per aclarir una hectàrea de bosc calen tres jornals d’una colla de tres persones. Estem parlant d’uns 1.200-1.300€. Ara, afegiu-hi retirar la llenya. I, què se’n fa de la llenya?. Qui la vol? Cremar-la? On?. L’única solució recomanable és recollir-la i fer-ne munts dins el mateix bosc. Visualment és tolerable, es redueix el risc d’incendi i, alhora, permet la pastura.


Més del 70% dels boscos ripollesos són privats, la resta són municipals i alguns depenen de la Generalitat. En la gran majoria dels boscos privats no s’hi pot fer res ja que no es disposa de subvencions adequades. Aquests darrers anys no hem sabut valoritzar la fusta i els beneficis arriben just per pagar-ne els costos d’aclarida. Com a resultat, el bosc privat s’abandona.


Alguns ajuntaments ripollesos han decidit dedicar una bona part (80%) o la totalitat dels beneficis que treuen dels boscos en la seva gestió. Fan la feina que hauria de fer l’administració.


Calen més diners per gestionar els nostres boscos. Per totes les raons exposades, i altres que ja aportarem, un dia d’aquests caldrà tornar a superar els nostres polítics i cridar: “Ja n’hi ha prou. En boscos, nosaltres decidim”.