Bea i Susagna

La Bea Ventura és ripollesa. Conec la seva germana, el seu despatx va ser veí de casa dels meus pares durant força temps. El cunyat de la Bea em va fer de tutor durant un curs a l’Abat Oliba. A la Bea i a la resta de regidors socialistes de Santa Coloma, tot i compartir partit polític, no tinc el gust de conèixer-los en persona. Tot i això, diumenge 16 de juny li vaig enviar un missatge de mòbil mostrant-li el meu total suport pels fets ocorreguts el dia abans durant la constitució del consistori a Santa Coloma de Farners.

Mai he vist una persona més abatuda acceptant la vara d’alcaldessa

 

 

 

 


Heu tingut ocasió de veure els vídeos de la sala de plens de Santa Coloma? Recomano a tota persona que es consideri demòcrata que dediqui deu minuts de la seva vida a fer-ho. Teniu un excel·lent resum en un fil de Twitter de @sergi_vargas. Saber que el President Torra va trucar a ERC i als seus companys de JuntsXCat perquè l’alcaldable del seu propi partit renegués de l’acord a què havien arribat per governar Santa Coloma juntament al PSC semblava el súmmum de la ignomínia. El President, que se suposa que ho és de tots, fent trucades nocturnes per canviar acords i imposar la seva visió per damunt de la dels veïns que viuen cada dia a Santa Coloma, que estic segura que saben molt millor que ell què necessita el seu poble i què no. A qui necessita i a qui potser no tant.


Un públic indigne de la sala on es trobaven, a qui la presidenta del ple no va ni intentar fer callar, no va permetre a la Bea recordar emocionada la seva companya de treball i militància a la UGT, la Dolors Bassa, en situació de presó preventiva. Em costa d’imaginar qui dels allà presents podia tenir motius més sincers que els de la Bea Ventura per recordar la Dolors i, tot i així, se la va xiular i vexar.


Quan una servidora de vostès pensava que ja ho havia vist tot, la germana del President Torra s’aixecava d’entre el públic i s’emportava la fotografia del President. Tinc la sensació que de veritat hi ha persones que creuen que el país és seu per més entossudida que estigui la realitat electoral a dir-li una altra cosa. Són les mateixes persones que després reparteixen carnets de puresa democràtica o de catalanitat autèntica.


Vist el ple de Santa Coloma de Farners i vista la imatge de la plaça Sant Jaume del dia 15 a la tarda, està clar que estem immersos en un conflicte de convivència entre catalans. No podem negar-ho més. És urgent que ens reconeguem uns i altres com a interlocutors vàlids, que representem cadascun a una part de la societat catalana tant real i tan legítima com qualsevol altra.


He de dir que també penso en la Susagna Riera i la resta de regidors de JuntsXCat de Santa Coloma. No m’agradaria haver-me de veure en al seva situació. Han hagut d’empassar-se un gripau del tamany d’un hipopòtam, trencar un pacte de govern acordat després de dies de negociacions, pensant que era el millor per al seu poble, i fer-ne un de nou a corre cuita i imposat per 30 demòcrates de pa sucat amb oli i un President a qui cada dia costa més anomenar “Molt Honorable”. Mai he vist una persona més abatuda acceptant la vara d’alcaldessa. Si s’hagués mantingut ferma, ara mateix li estaria fent un altar.