Tot mirant i escoltant el 3/24

Escric aquestes ratlles, dilluns 29 de juliol, mirant i escoltant el canal 3/24  de TV3,  ‘la Nostra’, encara que a vegades no ho sembli.
Primera notícia: la contaminació atmosfèrica a l’àrea metropolitana de Barcelona. 

 

Segona notícia: com cada any, problemes varis a l’aeroport de Barcelona, vagues del personal d’AENA. També vagues a RENFE en periode màxim de vacances. Tant els avions com els trens són gestionats per dues empreses estatals i, també, per empreses que gestionen l’aeroport de Madrid i els trens de Madrid.  És casualitat? a que és degut que això passi un any sí i a l’altre també? Com a mínim, ens fa pensar malament perquè això, a la capital de l’estat, no passa, malgrat ser la mateixa empresa.  
Ah! Mentrestant , tercera notícia: els partits catalans i les organitzacions anomenades de la societat civil, barallant-se dia sí i dia també, ja ni se n’amaguen.

 

Quarta notícia: paralitzar, per l’article 29, les construccions d’habitatges al Pirineu, concretament al Pallars. Els alcaldes indignats. Algun mitjà nacional el ajudarà? La resta d’alcaldes del Pirineu faran pinya? ,Em fa l’efecte que no. Això sí, es continuarà parlant del despoblament dels pobles i de les comarques de muntanya. Jo em pregunto: parlant-ne només , es solucionarà el problema? Em temo que no. I torno al començament de la notícia. La mesura que ha pres la Generalitat a l’entorn del Pirineu, i dic el Pirineu (voldria recordar que el Pirineu som el Ripollès, és a dir, nosaltres i això és una decisió en què l’estat  no hi té res a veure) no l’hauria d’aplicar o l’hauria d’haver aplicat fa anys a l’àrea metropolitana. No, què va! La mesura que han anunciat és la de no deixar entrar els cotxes de la gent pobra a la ciutat  i aplicar un peatge per entrar-hi, tant si hi hem d’anar per plaer o per necessitat de salut, per exemple. 

 

Fins quan els catalans haurem d’aguantar RENFE’S, AENA’S, etc i, en el cas de les comarques de muntanya, les decisions de la Generalitat, per no parlar de l’ACA? Els alcaldes i els arquitectes municipals  ja saben de què parlo. Em temo que, en els dos aspectes, haurem d’esperar molt de temps. Aquesta és la meva opinió. Tant de bo que m’equivoqui.