Arriba la marabunta... del boix

Enguany, la nostra comarca rebrà l’embestida d’una nova plaga d’origen asiàtic, l’eruga del boix. L’eruga adulta es transforma en papallona, la papallona del boix (Cydalima perspectalis), i aquesta dispersa la plaga per al territori. L’eruga només consumeix fulles del boix, per la qual no afecta a cap altra espècie vegetal ni a les persones o altres animals. Una eruga té poc impacte, però degut al fet que un mateix boix acostuma a rebre la posta d’ous de moltes papallones, el resultat final és la completa defoliació de la planta. La majoria de cops els boixos afectats solen rebrotar, però defoliacions repetides els maten.

 

La papallona del boix es comporta com una espècie exòtica invasora. Es va detectar per primera vegada en un viver alemany l’any 2007, que rebia boixos cultivats des d’Àsia. Des d’aquí s’ha estès per tota Europa. A casa nostra es va detectar per primera vegada a la Garrotxa, l’any 2014. Avui dia ja es troba a més de 12 comarques. Les més afectades són la Garrotxa, el Ripollès, Osona i el Berguedà.

 

Inicialment, la plaga passa inadvertida ja que la població de papallones és baixa i avança lentament per al territori (uns 20 km anuals). D’aqui que la majoria de lectors en sigueu desconeixedors.  Ara bé, aquí a casa nostra el cicle de vida de la papallona es repeteix tres cops l’any: des de l’abril les erugues es desenvolupen, es transformen en papallones, aquestes posen uns 700 ous, dels quals neixen les erugues i així dues vegades més. Al cap de l’any, les boixedes i els boixos dels jardins afectats estan defoliats. Ous i erugues suporten els 30ºC sota zero sense morir. Per tant, si bé fins ara a la nostra comarca la plaga tenia un comportament poc agressiu, a partir d’aquest més en veurem la cara més desagradable: la marabunta.

 

Què passarà doncs? Lamentablement, ens quedarem sense boixedes i la majoria de jardins, sense boixos. L’experiència en els països afectats és que la població de boixos va minvant fins a resultar testimonial, molt separats uns exemplars dels altres, per la qual cosa la plaga va desapareixent per manca de plantes.
Què s’ha fet en aquests països? Inicialment, tractar d’evitar l’expansió, lluitant amb plaguicides. Ara bé, quan la població d’erugues ha arribat a un nivell d’impacte, què és on estem en el Ripollès en aquest moment, només es pot intentar resistir. Se n’estudia l’evolució, es tracta de conservar les varietats de boix locals i, a nivell de jardins públics o privats, es tracten les plantes per evitar l’impacte.

 

Què podem recomanar? A nivell privat, si disposeu de boixos, tractar-los tres cops l’any amb insecticides biològics (Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki). Us prego que només aquesta mena d’insecticides. Si és possible, cobrir-los amb una tel·la mosquitera fina fins a la tardor. A nivell forestal, tot està perdut.
Ara bé, podeu col·laborar amb campanyes de seguiment que aporten dades de la seva extensió (@alertaforestal), que instal·len trampes de feromones per estudiar-ne l’evolució, o collir llavors de peus de boix ben desenvolupats (http://boixedes.cat). Qualsevol ajuda serà benvinguda.
Si en desitgeu més detalls podeu contactar amb el Servei de Sanitat Vegetal (DARP), o dirigir-vos al ssv.daam@gencat.cat.