Esperança

No voldria anar-me'n de vacances sense fer un exercici d'esperança, i això que costa prou després de tantes notícies desmotivadores dels darrers dies.

 

Que si a Catalunya només s'han portat a terme les dues terceres parts de les infraestructures programades als darrers cinc anys (enfront, per exemple, la Comunitat de Madrid a on s'han superat amb escreix tot el previst i més), que si es demana de retallar els pressupostos de sanitat i d'ensenyament a Catalunya (ai las!, més tard o més d'hora ja rebrem!), que si a primers d'any alguns vehicles no podran entrar a Barcelona en dies d'alta contaminació, que si s'està estudiant que per entrar a Barcelona calgui pagar un peatge...
Costa noi!, i tant que costa revestir-se d'esperança abans de començar les vacances, però vull fer-ho tot i repassar que a la nostra comarca res ens fa tanta falta com unes bones infraestructures, de ferrocarril amb un tren que ens porti des de Ripoll a Barcelona en una hora o 5 quarts a tot estirar, sense retards i amb un mínim de confort. Quina altra cosa no seria poder viure al Ripollès i treballar a una hora de casa amb transport públic, sense patir ni pel trajecte ni pel cost de l'aparcament ni per la tensió d'haver de conduir fins a la feina (o fins a casa després de la feina).
Però també ens fan falta projectes valents en carreteres, dotant-nos de les rondes als principals pobles de la comarca que ens estalviïn cues i embussos tant per al vianant com per al transport de mercaderies.

 

Fa massa temps que al Ripollès maldem perquè no s'oblidi el principi de reequilibri territorial que ens hauria de permetre aprofitar degudament les nostres potencialitats econòmiques i de captació de talent i d'iniciatives empresarials, revitalitzant la nostra malmesa economia i capgirant la pèrdua de població i de talent que patim els darrers anys.
Costa fer aquest exercici d'esperança, i tant que costa! però cal fer-ho i ho vull fer amb la confiança que la nostra perseverança i la nostra persistència trobaran el ressò que es mereixen i ens portaran finalment a la necessària millora que sigui la pedra de toc del canvi de tendència que necessitem.