Variants

En l’última edició, El Ripollès es feia ressò de les dificultats que alguns camions i autocars tenen per creuar Ripoll passant pel carrer Progrés, o per fer els girs que els obliguen el pas pel passeig de Sant Joan i el carrer del Ter en la intersecció amb el primer. Parlem de vials força estrets, amb balcons i barbacanes, semàfors, vianants, etc. El problema ve de lluny. Per fer una mica d’història, ja fa molt que amb la fal·làcia de crear un nou accés a Ripoll, es va obrir i habilitar una mena de variant intraurbana que comunicava l’actual carretera C-17 (en aquells moments N-152) amb el carrer Progrés, per així evitar que el trànsit provinent de Vic en direcció a Camprodon circulés per la carretera de Barcelona de la vila i pels carrers interiors del poble. Aquella decisió va suscitar ja dubtes i controvèrsies. La variant que prèviament s’havia construït com a continuació de la carretera nacional cap a Puigcerdà havia estat ja un bunyol prou notable per a alçar sospites. Semblava, però, que aquella mitja solució seria tan provisional com per trobar-hi remei a curt termini.

 

La situació es va agreujar quan es va crear la ronda del Mas d’en Bosch com una continuació del carrer Progrés. Part de la població es va mobilitzar. Va haver-hi manifestacions i proclames en contra, ja que l’invent consolidava aquella peregrina idea de la variant per l’interior de la població, i comprometia un espai a la vora del riu Ter que es podia haver urbanitzat amb més enginy i destinar a usos residencials o lúdics.

La Variant Est de Ripoll no hi és ni se l’espera

 

 

 

 

Davant les protestes, els polítics van prometre una autèntica variant. L’anomenada Variant Est que havia de comunicar la C-17 amb la sortida cap a Sant Joan de les Abadesses. Penso que no s’ho va creure ningú, ni els que ens venien l’invent. Es va fer un estudi, es van preveure dos túnels (de Sant Antoni i de Sant Bartomeu), i quatre kilòmetres de carretera per fora del poble. El consistori va aprovar el projecte, amb alguns matisos, diverses entitats hi van dir la seva i, suposo, va quedar al calaix dels somnis que mai no es fan realitat.

 

Quan es va inaugurar el desdoblament de la C-17 de Sora a Ripoll, el juny del 2011, molts vam opinar públicament que l’obra beneficiava en gran manera la comarca, però que tenia un inconvenient: la fantàstica autovia s’acabava, en la seva comunicació amb l’N-260, al carrer Progrés de Ripoll. És a dir, aquells quatre vials anaven a parar a un embut urbà com sempre.

 

Després, no cal dir, la crisi (la gran i perfecta excusa) ja va fer oblidar totes aquelles promeses. Resultava que la carretera C-17 s’havia fet passant per fora de totes les poblacions, des de Vic fins a Montesquiu, però en arribar a la capital del Ripollès l’empantanec continuava sent el de sempre.

 

En l’actualitat, m’adono que el consistori ja no obre boca per exigir la realització d’aquell projecte de fa tants anys. Només parla, de tant en tant, de refer l’asfaltat, ja que amb el trànsit que suporta el carrer s’espatlla més de pressa del compte. En el fons, ens confirma a molts aquella opinió que abans expressava: la Variant Est de Ripoll no hi és ni se l’espera. Una presa de pèl, vaja.