Recuperant un camí ral: Ribes de Freser - Planoles

A diferència dels estrets camins de bast o de ferradura, que només permeten el pas de bèsties, els camins carreters deixen pas als carros. La gran majoria dels anomenats camins rals de la nostra comarca, els que unien poblacions, eren camins públics carreters. El camí ral que unia Ribes de Freser i Planoles era un camí carreter. Aquest tram de camí va entrar en declivi amb l’obertura de la carretera fins a la Collada de Toses (apta per a transport motoritzat i enllestida pels vols de 1872) i la línia fèrria del Ferrocarril Transpirinenc Ripoll-Puigcerdà-Tor de Querol-Enveig. El tram que unia Ripoll i Ribes de Freser entrà en servei el 1919 i va arribar a Puigcerdà el 1922. Durant la construcció d’aquest darrer tram, a l’altura del ‘pont de ferro’ es va foradar un túnel que va seccionar el camí ral, inutilitzant-lo per al pas de carros. Aquesta va ser la fi de la seva funcionalitat i amb el temps va acabar completament vegetat, abandonat i oblidat. El 2017 vàrem plantejar reobrir-lo com a sender i incloure’l dins la xarxa de senders Itinerànnia. La reobertura arriba ara a la fi i és bo comentar-ne la seva història.

 

Quan s’ha deixat perdre fa gairebé un segle, reobrir un camí d’aquesta mena no acostuma a ser feina d’una persona. Ni de dos. A l’inrevés, en aquesta hi ha intervingut un bon nombre. La idea inicial no va ser nostra. Va ser en Santi Romaní, que disposa d’una segona residència a Planoles, qui l’any 2017 ens ho va suggerir. No era una idea esbojarrada, ja que el tram Planoles-Roques Blanques encara es manté catalogat com a via de domini públic, però no és així en el tram Roques Blanques-Ribes de Freser. L’anterior alcalde de Ribes, en Marc Prat, va recolzar la proposta des del primer moment i amb ell vàrem fer el primer intent per recórrer el camí des de Roques Blanques en direcció Planoles. Ben aviat es va veure que calia dividir-ho en els dos trams esmentats i vàrem centrar-nos en iniciar Planoles-Roques Blanques. El punt de sortida seria Can Barró, a les Casetes de Planoles, i la fi a l’Alberg de Roques Blanques. Va ser en Francisco (Cisco) Pous, de Cal Solivent (Planoles), que havia residit de menut a Can Barró, qui ens va facilitar el conèixer el punt d’inici del trajecte, i es va oferir a acompanyar-nos. L’antic recorregut el vàrem poder identificar analitzant imatges aèries del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, primordialment dels vols dels anys 1946 i 1956. Amb aquesta identificació en mà, el projecte es va incloure dins la Proposta d’Integració de les rutes de la Vall de Ribes a Itinerànnia (novembre de 2017). L’empresa Espai Trail va fer la primera anàlisis sobre el terreny (desembre de 2017) i en va indicar les principals dificultats. Turisme de la Vall de Ribes i Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Ribes varen acceptar fer-se càrrec de les principals despeses (desbrossament, maquetació, obra civil) dels senders de la Vall. Durant 2018 vàrem senyalitzar sobre el terreny la pràctica totalitat del trajecte i l’empresa Forescat en va fer tot el desbrossat.

La gran majoria dels anomenats camins rals de la nostra comarca, els que unien poblacions, eren camins públics carreters

 

 

 

 

 

 

El sender te 2,9 km de recorregut i el maig de 2019, quan vàrem deixar l’alcaldia de Planoles, ja n’hi havia 2,7 d’oberts. En restaven uns 200 metres del tram del túnel del ‘pont de ferro’. Aquest fragment transcorre en terrenys del municipi de Ribes de Freser. El sender té un tram que passa per sobre mateix del túnel, que vàrem deixar senyalitzat, però en vàrem reobrir un segon ramal que transcorre per la llera del riu Rigat i que permet visitar un dels pilars del pont. Aquest va ser malmès pels maquis, posteriorment a la Guerra Civil, en un intent no reeixit de dinamitar-lo i esfondrar-lo.