Libération!

quest cap de setmana s’ha commemorat el 75è aniversari de l’alliberament de París durant la II Guerra Mundial. Els protagonistes de la culminació d’aquesta operació va ser un grup de soldats republicans que formava la companyia “La Nueve”, integrats a la Divisió Leclerc. S’anomenava així perquè el 95% dels seus membres eren soldats procedents d’Espanya.

La data oficial de l’alliberament és el 25 d’agost, moment de l’arribada a París del gruix de les tropes aliades. El dia 24 al vespre, però, l’avançada de l’exèrcit francès prenia l’ajuntament després de travessar la ciutat des de la Porta d’Itàlia. Els vehicles d’aquesta companyia portaven noms de batalles de la Guerra Civil com ara Brunete, Madrid o Guadalajara i al seu capdavant hi havia el tinent Amado Granell, que ja havia capitanejat la 49a Brigada Mixta del Ejército del Centro. Es tractava dels soldats de La Nueve. De Gaulle havia insistit que les primeres tropes a entrar a París havien de ser de l’exèrcit francès, tot i que els americans eren més a prop, i va resultar que la companyia francesa més propera a la ciutat estava formada bàsicament per espanyols. Els soldats de la Nueve van rebre l’honrós encàrrec de fer d’escolta de De Gaulle durant els dies posteriors a l’alliberament de la capital i Amado Granell va encapçalar la desfilada de la victòria pels Camps Elisis del dia 26.

A De Gaulle li va convenir molt, a causa del moment històric, destacar només el paper de les tropes, milícies i ciutadans francesos en l’alliberament de la ciutat. Quedaven encara més de vuit mesos per poder donar la guerra per acabada i el feixisme per derrotat. El paper dels republicans espanyols va quedar, doncs, amagat al calaix de la història. Es tractava d’uns homes que, en total, van dedicar nou anys de la seva (jove) vida a la lluita contra el feixisme, primer a Espanya, on no van aconseguir guanyar, i després a França, on tot i la victòria, no van rebre el reconeixement degut.

L’any 2004, coincidint amb el 60è aniversari de la fita, l’alcalde de París, el socialista Bertrand Delanoë, va fer un primer i tímid reconeixement als soldats de la Nueve, però no va ser fins a l’arribada a l’alcaldia de la també socialista Anne Hidalgo, neta d’exiliats republicans, que la reivindicació de la tasca duta a terme pels soldats espanyols durant l’alliberament de París no s’ha integrat de manera regular en els actes de commemoració de l’efemèride. La immensa majoria d’aquells homes no van arribar a veure aquests reconeixements, alguns perquè van morir durant els combats posteriors i els supervivents perquè un cop acabada la guerra, frustrats per no haver alliberat també Espanya, van tancar en la seva memòria l’episodi. Molt sovint, ni els seus familiars n’eren coneixedors.

A l’estat espanyol, la més gran contribució a la recuperació de la memòria de la Nueve és la novel·la gràfica Lo surcos del azar del gran Paco Roca, una obra de la qual s’han venut ja 50.000 exemplars, xifra reservada per a grans de la literatura i a l’abast de molt poques novel·les gràfiques. Us la recomano moltíssim. La podeu trobar a la nostra biblioteca.

El meu avi tenia 23 anys el dia que París fou alliberada del feixisme, tant de bo els soldats de la Nueve haguessin pogut veure fet realitat el seu anhel d’alliberar també Espanya. Ja que això no va poder ser, per la meva part estic encantada de poder contribuir a escampar allò que el president del Partit Popular, Pablo Casado, anomena despectivament “episodios de la guerra del abuelo”. Recuperar i dignificar la Memòria Històrica és també una manera de dignificar-nos nosaltres mateixos.