Per una Economia Solidària rural

Guiar-nos pels principis d’equitat enfront de la desigualtat. Del treball i no de l’especulació. De la cooperació en comptes de la competència. De la sostenibilitat ambiental en comptes de l’extracció indiscriminada. Del bé comú enfront de l’ànim de lucre. Del compromís amb l’entorn potenciant el desenvolupament local i comunitari. Tot això és el que es va poder copsar, aquest dissabte passat, al Festival de l’Economia Social i Solidària (FESS rural) a Vallfogona.

 

El primer festival d’aquest tipus a l’àmbit rural es va organitzar a iniciativa de les xarxes locals del Ripollès i la Garrotxa de la XES (Xarxes d’Economia Solidària) i la col·laboració imprescindible de l’Ajuntament de Vallfogona i el Cercle GR d’Ateneus Cooperatius. Va ser un punt de trobada de més de 40 productores de proximitat, artesanes, cooperatives, entitats, associacions i projectes d’economies transformadores que mostraven i oferien els seus productes i les seves propostes. En aquest mercat social no es van utilitzar els euros, els productes es van vendre mitjançant el Firatrok, la moneda social del festival i de les Ecoxarxes de la Garrotxa. Durant tot el dia hi van tenir lloc diverses activitats, de les quals cal destacar les tres taules rodones amb una mitjana de seixanta persones assistents a cadascuna.

És indispensable crear alternatives i organitzar-se col·lectivament per democratitzar l’economia

 

 

 

 

 

En la primera taula rodona, amb un intercanvi d’experiències entre escoles rurals del Ripollès i la Garrotxa, tant públiques com autogestionades, es va destacar que aquestes fan d’element dinamitzador als pobles, provoquen col·laboracions no només amb les famílies sinó també amb altres col·lectius i serveis i són essencials per a combatre el despoblament. Ajuden a crear xarxes i en el seu funcionament diari hi trobem molts valors que són propis de l’economia social i solidària. El resultat és que quan els infants deixen aquestes escoles per a anar a centres més grans se senten preparats i molt capaços de relacionar-se i cooperar amb persones de totes les edats.

 

La segona taula rodona del matí va emetre un senyal d’alarma per la situació de l’àmbit rural al país: el despoblament com un dels greus problemes que tenen aquestes comarques. Alarma perquè no s’estan generant oportunitats per al jovent i perquè el sistema productiu segueix ancorat en un mer sistema extractiu de productes del sector primari destinat cap als àmbits urbans. El diàleg entre els cooperativistes Ivan Miró (La Ciutat Invisible, Sants) i Anna Maria Capdevila (Tres Cadires, Les Garrigues i l’Urgell) va buscar les sinergies entre el món rural i urbà; tots dos van estar d’acord en el fet que és indispensable crear alternatives i organitzar-se col·lectivament per democratitzar l’economia i evitar dinàmiques capitalistes, com la reducció de la diversitat, les barreres a la sobirania alimentària i l’acumulació de terres en poques mans.

 

A la tarda es va parlar de la nova pagesia a la Garrotxa i el Ripollès, que tant a través del relleu generacional en clau d’Economia Solidària, com en la recuperació de pràctiques tradicionals han generat una nova consciència que ens permet parlar d’una nova pagesia. Una pagesia que, tant sigui per llegat familiar com nouvinguda, es planteja treballar el camp amb uns criteris de sostenibilitat, respecte i compromís en la gestió del medi natural. Per a inspirar el debat, en Marc Garfella de la cooperativa Bosquerols i en Josep Orra del Mas Pujol van compartir la seva experiència, tant en la gestió forestal propera a la natura, com en la transformació en formatges d’una llet produïda en sinergia amb l’entorn.

 

La nostra és una comarca desorientada com està desorientat el país i el món. Els problemes de despoblament rural, inversió de la piràmide de població, deteriorament de les viles mitjanes, etc s’entrelliguen, amb el canvi climàtic i la concentració de la producció i la distribució mundial en poques mans. Per això, hauríem de prendre en consideració aquestes formes d’economia alternativa. Les tendències de l’economia al món no van en aquest sentit però a Vallfogona s’ha fet evident que tenim una experiència de com s’havia viscut de forma més harmoniosa en el territori i tenim l’oportunitat de crear les condicions de viure-hi millor que ahir i de forma més sostenible que avui.