Una manifestació que pot canviar la història

Suposo que la majoria de lectors penseu que exagero si dic que la manifestació de la Diada d’enguany serà així de transcendental. No és cap exageració. És el que ha passat fins ara.

 

L’any 2010 vam sortir al carrer després d’un Estatut retalladíssim i vam dir que no ens deixaríem trepitjar, que érem una nació i que teníem dret a decidir el nostre futur. Amb aquella manifestació vam canviar la nostra història i vam posar sobre la taula el dret d’autodeterminació. Vam canviar l’agenda política: la vam girar de la lluita per tenir més autonomia a la lluita per l’autodeterminació.

Les manifestacions canvien la història

 

 

 

I no ha estat l’únic com que hem canviat la nostra història amb una manifestació. També ho vam fer l’any 2012. Aleshores ja no reclamàvem l’autodeterminació, sinó que la concretàvem amb la independència. Gràcies a la primera manifestació de l’Assemblea, vam constatar que els independentistes érem un moviment molt nombrós i fort, que tenia molt camí per recórrer.

 

I vam seguir amb la resta de manifestacions anuals pressionant diversos cops les nostres institucions i els nostres partits. Recordeu el famós “President, posi les urnes!” de l’estimada Carme Forcadell que va conduir al 9 de novembre? I com havíem pressionat per les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre? I pel Referèndum? I per la campanya del Sí?

 

Les manifestacions canvien la història. Per tant, si voleu que les nostres institucions canviïn la deriva autonomista actual, teniu una cita amb l’Assemblea l’11 de setembre a Barcelona per deixar clar que no ens movem de l’objectiu independència.