L’estat i la nació

El mes de setembre sempre ens depara un dels dies més importants per al país: la Diada Nacional. Un dia festiu, on els habitants de les nostres pseudo-fronteres no agafen els seus vehicles o el transport públic per anar a treballar, com a mínim els que tenen la sort de tenir feina.

Garantir la nació esdevé la condició imprescindible per ser el que som: Catalunya

 

 

 


M’agradaria que ens fixéssim bé en dues paraules del paràgraf anterior: Nacional i habitants. Per què aquests dos mots? En el cas de la segona, la paraula habitants, perquè engloba la totalitat de les persones que viuen entre la Vall d’Aran, quina bonica zona occitana, i el Montsià, passant pel Ripollès, l’Empordà, el Baix Llobregat o el Vallès. I la segona paraula, la paraula nacional, perquè provoca que per tenir quelcom nacional primer hagis de tenir una Nació. En aquest cas, doncs, entenem que si tenim una Diada Nacional i que és gaudida, com a mínim per no anar a treballar, per a tots els habitants de Catalunya, el primer que ens hauria d’importar és mantenir l’alè viu d’allò que la fa nacional, de la nació. I així doncs, com tenim la nació? En la meva humil opinió, i essent dràstic, més morta que viva.


Ens van ensenyar un estel, una lluna, un desig; havíem de construir un estat. Per què? Per quin motiu havíem de construir-lo? Per garantir la nació? No ho sembla. Tenim la llengua en una situació crítica, una llengua mil·lenària que és parlada com a primera llengua per menys de la meitat dels habitants dels que abans parlàvem. I les tradicions? Estaria bé fer algun estudi sobre quantes famílies fan cagar el tió a casa cada 24 de desembre. Això només són dos exemples de nació: la llengua i les tradicions. I, segurament, dos exemples tocats de mort si no hi posem remei.


Segurament es podria rebatre qualsevol part d’aquest humil escrit amb una frase molt escoltada i dita: “sense estat no es pot garantir res”. Cert, totalment d’acord. Una nació sense estat és una anomalia que no permet cap mena de gestió sobre res que afecti la ciutadania però, què és un estat sense nació? Un estat sense nació és un cos sense ànima, sense pensament, sense raonament, sense aire per respirar. Així doncs, garantir la nació esdevé la condició imprescindible per ser el que som: Catalunya.