No n'hi ha prou?

Fa mesos que ho penso, però no n’havia dit res perquè esperava una rectificació. Parlo dels adhesius que els contenidors d’escombraries de Ripoll i altres poblacions de la comarca llueixen des de fa mesos. Signats per una empresa de gestió mediambiental i per l’ajuntament, contenen una idea publicitària que, al meu entendre, és francament desafortunada. En el seu moment va ser objecte de riota generalitzada en mitjans de comunicació públics i privats, però això passa i no en faria gaire cas. El que sí que em sorprèn és pensar en la gestació del projecte i en la seva perseverança.

Sembla que proposar, ordenar, suggerir, dir les coses pel seu nom és vulgar i ineficient

 

 

 


L’argument crec que devia ser comprometre la vila, la comarca i els seus habitants en  l’adequada recollida i tractament de les deixalles sota l’enunciat “ets part del cicle”. Fins aquí, no hi hauria res a objectar. Però el que és força desagradable és l’eslògan en forma d’afirmació que ve a dir, vull creure que sense voluntat d’insultar, que algú o algun lloc és “resta”, “rebuig”, “compostable”, “llauna”, “marró”, “gris”... Tot un exercici per tirar per terra l’autoestima d’aquell àmbit i de la seva gent.


Estem en una època en la qual sembla que proposar, ordenar, suggerir, dir les coses pel seu nom és vulgar i ineficient. Estem en la societat de l’espectacular i a uns simples contenidors d’escombraries posar-los un rètol que digui “vidre”, “orgànica”, “resta”, “paper”, o el que sigui és poc alliçonador i suggestiu. La publicitat ha passat de fer propaganda informativa a fer-la emocional i, actualment, a intentar promoure valors. Fa temps, els anuncis de cervesa temptaven el client amb l’esquer de fer-li passar la set, més tard el convidaven a una festa en deliciosos paisatges costaners i actualment l’emplacen a defensar el mar i la posidònia. No hi tinc res a dir, són estratègies de mercat que el que volen és vendre cerveses mentre els importa un pito la nostra set, la nostra felicitat o les nostres reserves marines. A aquest carro s’hi apunta tothom, i m’imagino algú, no sé qui ni m’importa saber-ho, que de bona fe, volia implicar gent i geografia en un objectiu sa i ecològic, amb l’aplaudiment dels pilotes del seu entorn que no li van fer veure l’absurd en el que queia. No es té en compte que “ripollès” no és només el nom d’una comarca sinó el gentilici que denomina els  ciutadans de Ripoll i del Ripollès. Se’m dirà que als contenidors aquesta paraula s’escriu amb majúscules i que, per tant, només és una denominació geogràfica, però, perdonin-me els perpetradors de la campanya, això poques persones ho entendran d’aquesta manera, i encara que fos així, la identificació del nostre territori amb aquells epítets és francament lamentable.


Com tantes vegades, complicar les coses senzilles intentant fer un exercici de fals enginy pot portar al ridícul.