Visca Mèxic

Dissabte a la tarda vespre vam gaudir al Comtal d’un espectacle ple d’il·lusió. El Ballet folklòric de Tamaulipas de Mèxic ens va presentar els seus balls tradicionals. Mitja entrada hi havia al Comtal. Però és un gust poder dir que hi vam ser.

La creació artística, estimula uns valors i sentiments humans que ens poden ajudar a fer canviar les coses, perquè al darrere de qualsevol creació, hi ha reflexió, pensament, interacció, satisfacció i tots aquests substantius ens allunyen de la violència, de l’odi, de les màfies

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Aquesta actuació es va fer dins les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya organitzades per l’Associació per a la Difusió del Folklore. El festival Adifolk neix l’any 1972 a Catalunya sota el lema de “Les danses dels pobles pel nostre poble”, amb la participació de grups folklòrics vinguts d’arreu del món. Del 6 al 15 de setembre per tot Catalunya hi veurem dansar balls folklòrics de la República Baixkíria, de l’Índia, de les Illes Balears, de Catalunya. A Ripoll el ballet folklòric Tamaulipas, no va deixar indiferent a ningú. De l’any 1972 fins ara, ha plogut moltíssim i penso que el sentit d’aquestes jornades internacionals actualment no és el mateix que l’any 1972 on potser sí la vessant folklòrica primava. Ara, deixeu-m’ho dir, ha de primar el valor de la diferència, i de la igualtat pel que fa a temes de gènere, del deix cultural, del sentiment compartit de pertànyer a un mateix món ple de desigualtats, d’injustícies. No cal que us parli dels milers de soldats que Mèxic ha desplegat a la frontera per aturar el flux de migració perquè té l’amenaça dels aranzels que vol aplicar Donald Trump a les seves exportacions, o en l’espiral de violència que continua dessagnant Mèxic. A Mèxic els morts es compten per centenars, què n’hem de dir de les màfies de la droga, i dels feminicidis que assolen el país a causa de la violència domèstica i sexual?


El somriure dels ballarins ens va fer vibrar en tota la seva actuació. Els aplaudiments es repetien, i els bravos també. Els artistes van gaudir a l’hora de presentar el seu treball ple de color, d’emoció, d’energia, amb estrena inclosa. Potser no tothom ho sap, però un dels balls que vam poder presenciar, l’estrenaven a Ripoll. Quanta vida, quanta il·lusió compartida. El públic, finalitzat l’espectacle, va poder tenir l’oportunitat d’interactuar amb els artistes. Tot un luxe. Veure que tant de jovent -la banda d’un grup de músics eren nois de 13, 14, 15 i 16 anys- fan la seva lluita cultural per vèncer les injustícies et dona esperança. Les coses realment poden canviar. Nois que han passejat per la nostra vila, acompanyats de la resta de la companyia, que han gaudit d’un raconet de Catalunya desconegut per a ells. Mirar, observar, conversar amb la gent del país també ensenya i les ganes d’activar la creació artística, estimula uns valors i sentiments humans que ens poden ajudar a fer canviar les coses, perquè al darrere de qualsevol creació, hi ha reflexió, pensament, interacció, satisfacció i tots aquests substantius ens allunyen de la violència, de l’odi, de les màfies. Activem la cultura, activem les relacions més personals entre tots els habitants d’aquest món. Les coneixences ens agermanen.


Gràcies Mèxic.