No ens fan por

Divendres passat, al final de l’acte ‘Veus pels drets i les llibertats’, convocat per Òmnium a Barcelona, en què es commemorava el segon aniversari dels fets del 20 de setembre, Marcel Mauri deia que aquell dia “l’Estat espanyol va començar a construir el fals relat de violència”. La manifestació pacífica davant del departament d’Economia s’ha intentat plantejar com un acte violent per sustentar l’acusació de rebel·lió contra el president de l’entitat, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez.

Es busca la criminalització d’un moviment que ha donat proves sobrades de ser pacífic i cívic

 

 

 

 

 


Com si les paraules de Marcel Mauri fossin una premonició, ens hem trobat aquesta setmana amb detencions de persones vinculades a l’entorn independentista, algunes d’ells molt a prop del Ripollès, realitzades amb un gran desplegament policial i amb un discurs des de la fiscalia que no deixava peu a gaires dubtes:  es busca la criminalització d’un moviment que ha donat proves sobrades de ser pacífic i cívic, en la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics. Ha estat una advertència. L’aparició de paquets sospitosos davant de les seus nacionals d’Òmnium, l’ANC i ERC, aquest dimecres al matí, no es pot deixar passar com una simple anècdota, per la barroera imitació d’artefacte explosiu que han fet els seus autors. Alguns sectors de l’unionisme assenyalen, ja fa temps, entitats i partits polítics.


Davant d’això, com sempre, la nostra resposta ha de ser  ferma en un doble sentit. Fermesa en la defensa dels nostres drets i llibertats, inclòs evidentment el de decidir el nostre futur. I aquests drets, en una democràcia que es volgués proclamar forta i homologable, inclouen el de protestar per una sentència judicial que es consideri injusta. Fermesa, a la vegada, en la defensa de la no-violència que ens ha caracteritzat. “L’aprenentatge ha estat excepcional i, com vam dir al Suprem, estem obligats a continuar protestant perquè els nostres fills també puguin fer-ho en el futur”, deia Cuixart en la seva carta darrera des de la presó de Lledoners.


Al llarg de les properes setmanes, estiguem atents al que vagi passant i mostrem-nos actius, cadascú des de les seves possibilitats i capacitats. Ens hi juguem molt. Vam demostrar ara fa dos anys fins on podem arribar quan ens unim com a poble, i aquells passos endavant són irreversibles. Els dies que vindran, ho tornarem a fer: manifestar-nos, expressar-nos. No ens fan por.