Defensar la terra, defensar la vida

Divendres 27 de setembre, milers de persones i sobretot joves organitzades, sortien al carrer a escala mundial amb motiu de la Vaga pel Clima. Aquesta jornada de protesta es suma a un seguit d’accions i mobilitzacions que des de fa un grapat de mesos han aconseguit posar la lluita ecologista sobre la taula. Una lluita ecologista que ens situa davant dels ulls una realitat més que evident: vivim en un planeta finit.

 

Cert és que existeix una consciència majoritària entorn el consum quotidià que fem dels plàstics, una consciència real que la contaminació existeix de manera preocupant, que rius i mars són abocadors de les nostres deixalles, que consumim una quantitat desmesurada de carn i altres exemples similars. Cert és que els petits canvis són poderosos, igual de cert és que en un problema global i mundial com el col·lapse ecològic que vivim, calen canvis grans. Calen canvis d’arrel.

Cal que posem tota la consciència col·lectiva per identificar tot allò que mata la terra

 

 

 

 

Moltes de les capçaleres que es veien el passat dia 27S deien: «Canviem el sistema, no el planeta» o «El capitalisme mata el planeta». És aquí on cal que incidim, on cal que posem tota la consciència col·lectiva per identificar allò que mata la terra, i ens mata de retruc a nosaltres, i des d’on hem de plantejar alternatives que garanteixin allò tant essencial com és la reproducció de la vida.

 

En l’essència mateixa d’aquest model econòmic depredador, veurem com la seva inèrcia i mecànica de funcionament són incompatibles amb el manteniment de la Terra i els seus cicles naturals. Simplificant moltíssim tot el que des del marxisme s’ha analitzat i demostrat teòricament durant molts anys, i acotant al tema que ens ocupa, es pot afirmar que el capitalisme és un model econòmic que es basa, entre d’altres, en la producció de mercaderies-productes perquè aquests siguin venuts en el mercat i, en aquesta venda, generar un benefici-capital. És lògic, doncs, que aquest model econòmic necessiti crear el màxim de productes per ser venuts, generant moltes més mercaderies que demandes i necessitats reals de la població (consumisme). En el procés de producció de mercaderies es consumeixen matèries primeres que surten de la Terra (aigua, aliments, fusta, minerals, animals..) que es transformen en productes de venda final que entraran en el mercat de consum. Si el model necessita crear molts productes, lògicament necessitarà consumir moltes matèries primeres. Cal afegir que en un capitalisme globalitzat, el transport d’aquestes mercaderies és implícit, i provoca un enorme consum de combustibles fòssils que generen grans emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, principals causants de l’afecte hivernacle i canvi climàtic que vivim.

 

Així doncs, parlem d’un model econòmic que en tot el seu procés de reproducció consumeix recursos naturals, i que necessita el creixement infinit dins un planeta finit. La destrucció de boscos, la contaminació de l’aire, la privatització de les reserves aigua, les guerres pel petroli i un llarg etcètera no són fets aïllats, són la pugna dels capitalistes per aconseguir les reserves de matèria prima que els permeti seguir reproduint les lògiques de creixement del sistema. En un exemple que ho sintetitza tot: 99 homes i una dona propietaris de les 100 companyies i empreses més riques del món, són responsables de més del 70% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle així com del consum de matèries primes essencials.

 

Posar el focus on toca, tenir clar qui i què provoca el col·lapse ecològic que vivim, entendre que si no canviem el model, si no aturem aquest creixement que enriqueix a 100 persones mentre a la resta ens condemnen a sobreviure i lluitar per la supervivència, no canviarem absolutament res. Com deia Chico Mendes: «ecologisme sense lluita de classes, és jardineria».

 

De la mateixa manera que cal un canvi de model global, és imprescindible que comencem aquest canvi des d’allò més patit, als nostres municipis i comarques. Capgirar el model i deixar de reproduir tot allò que contribueix a la destrucció d’ecosistemes naturals, que aguditza la contaminació i que arrasa amb l’entorn natural que ens envolta. Un polígon industrial com el que es vol construir a les Llosses ajuda a frenar la contaminació del sòl, l’aire o les aigües, o més aviat ho accentua? Uns Jocs Olímpics d’Hivern ajuden a protegir l’entorn dels Pirineus o, per contra, el degraden encara més?

 

Les alternatives ja existeixen i només falta que siguin majoritàries i hegemòniques. Des de l’eco-feminisme, l’eco-socialisme, el cooperativisme o el moviment llibertari, existeixen un gran nombre de propostes teòriques i pràctiques entorn una economia de petita escala planificada a les necessitats de les persones: recuperació d’oficis tradicionals, protecció de l’entorn, terres comunals, socialització mitjans de producció, col·lectivització de les feines de cures, promoció de la pagesia i l’agricultura extensiva, transició energètica, repartiment del treball i la riquesa... Si ens volen fer viure en una economia que destrossa el planeta, ens tocarà apostar per una altra que defensi la terra i que defensi la vida.