Emergència climàtica, responsabilitat individual

Divendres, milions de joves d’arreu del món van manifestar-se pel clima i en contra de l’emergència climàtica que pateix el planeta. Joves empoderats pel discurs de la Greta Thunberg a la seu de l’ONU, on exigia als màxims mandataris mundials que prenguéssin les decisions valentes, correctes i oportunes perquè les generacions que avui no arriben als 20 anys disposin d’un planeta amb millors condicions, menys contaminat i amb més recursos naturals en un futur immediat. 77 països van adoptar el compromís d’arribar a zero emissions al 2050 però la Xina, els EUA i la Índia no ho van garantir. Es considera que si l’escalfament global incrementa 1,5 graus més, el planeta patirà uns efectes nefastos i, tot i així, la temperatura mundial podria incrementar fins a 3 graus.

 

Que els joves prenguin responsabilitat i pressionin les institucions és cabdal per intentar canviar les polítiques. Ells tenen tot el dret a reclamar un món millor i tots tenim l’obligació de deixar un planeta molt millor respecte aquell que ens vam trobar. Tanmateix, és evident que no és així. Les últimes generacions deixen el planeta amb unes pitjors condicions respecte les anteriors.

Sant Joan de les Abadesses va començar a fer els deures l’any 2005 amb la implantació del sistema de recollida de residus porta a porta

 

 

 

 

 

 

Els canvis de les condicions climàtiques han sigut recurrents al llarg dels 4.500 milions d’anys del planeta Terra i, des que en va aparèixer la vida, fa aproximadament 3,5 milions d’anys, l’acció climàtica ha controbuït a l’extinció i a l’evolució de les espècies, però ara és diferent. L’activitat antròpica ha accelerat uns canvis climàtics amb poques desenes d’anys i que al llarg de la història terrestre s’haguéssin produït durant centenars o milers d’anys.

 

Individualment hem de prendre consciència que tots podem contribuir a minvar les accions perjudicials per al nostre entorn i les institucions hi tenen un paper clau. Els governs han de legislar per evitar i limitar l’emissió de contaminants, enfrontant-se als grans lobbies empresarials i econòmics, i les institucions locals han de contribuir a prendre consciència amb accions concretes.

 

La creació de zones verdes, la reducció del plàstic, potenciar el transport públic, l’eficiència energètica i el foment del reciclatge són algunes accions concretes que es poden liderar i promoure en l’àmbit local.

 

En aquest sentit, Sant Joan de les Abadesses va començar a fer els deures l’any 2005 amb la implantació del sistema de recollida de residus porta a porta -pioner en aquell moment al Ripollès i encara únic a dur-lo a terme-, que ha permès reciclar gairebé el 70% dels nostres residus. Queda molta feina per fer per arribar al 90% i això només ho farem planificant noves accions, així com facilitant i premiant als ciutadans que realitzen correctament la tria de les seves deixalles, en cap cas castigant a la població amb una pujada de la taxa.

 

Una altra lluita que cal iniciar és aquella adreçada a disminuir el plàstic en qualsevol aspecte de la vida quotidiana individual i pública. Aquí, el foment de l’escola verda, les associacions naturalistes sense ànim de lucre - en l’àmbit local, cal lloar la tasca incansable de l’Alt Ter - i la consciència política hi tenen un paper cabdal.

 

Tenim a la nostra mà l’opció de garantir un futur millor per al nostre planeta. Les grans indústries en són les principals responsables, però individualment tots en tenim una petita gran responsabilitat. Omplim-nos la consciència de missatges de les milions de Gretes Thunberg que van omplir els carrers de les principals ciutats de tot el món.