L’Oncotrail és una cursa solidària que organitza la Fundació Oncolliga de Girona amb l’Agrupació Excursionista Palafrugell i el Club Atlètic Palafrugell, i que va dur-se a terme, diumenge dia 6 d’octubre. Aquesta cursa es fa per equips d’entre 4 i 8 corredors que es poden repartir els diferents trams dels 100 quilòmetres del total del recorregut de la cursa. 

L’objectiu d’aquesta cursa és recaptar fons destinats íntegrament a la Fundació Oncolliga Girona, que treballa per a millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i les seves famílies. Els fons els aporten els equips participants -en aquesta setena edició hi hem participat 270 equips- amb una aportació mínima de 1.000 euros per grup. 

Així és aquesta cursa, gairebé com la vida, on cal recuperar-se dels cops per seguir endavant

I amb el meu equip hi vam ser. Avui, dilluns 7 d’octubre, asseguda davant de l’ordinador i a casa, penso en el dia d’ahir i em sembla un somni fet realitat. No fa més de 24 hores de l’Oncotrail i sembla que la sortida de la cursa fos fa molts dies. La barreja de sensacions és molt bèstia. 

L’energia que es respira és molt diferent a la que un pot estar acostumant quan es posa un dorsal. Aquí, la competició passava a ser secundària. El que realment importava era participar i aconseguir aquest objectiu totes juntes, com un equip.

Ens vam impregnar de bones emocions i pensaments i ho vam tenir clar, l’objectiu era no parar de caminar, encara que tinguéssim alts i baixos, sabíem que teníem una fita molt clara que havíem d’aconseguir totes plegades. Per a mi, en aquest cas, la similitud d’aquesta cursa amb el camí que té per davant una persona malalta de càncer va ser molt clara, l’objectiu que poden tenir tots els malalts de càncer i els seus familiars és sortir-se’n i aconseguir-ho junts.

El que preteníem en aquesta cursa era ajudar als malalts de càncer i els seus familiars aportant el nostre petit gra de sorra. El meu equip, les “Abadesses”, érem un grup de 8 amigues que vam aconseguir reunir 1.620 euros.

Van ser 100 quilòmetres d’emocions viscudes a flor de pell, de moments inoblidables i de superació personal. Així és aquesta cursa, gairebé com la vida, on cal recuperar-se dels cops per seguir endavant, no fallar mai al teu equip i entrar tots junts donant-nos les mans sota l’arc de meta. Cridant a l’uníson: ho hem aconseguit!

Un èxit no sempre és arribar primer a la línia de meta, ni tampoc fer-ho de manera individual. Per a nosaltres, aquest cop, l’èxit ha estat un treball d’equip feroç, ple de generositat. M’agradaria donar les gràcies a tots els que ens van ajudar a fer-ho possible; els nostres “supporters” incondicionals, a tots els que van col·laborar amb la compra de les samarretes per reunir els fons econòmics, especialment al conjunt dels santjoanins i les santjoanines, a l’equip de les Abadesses, sense elles això no hauria estat possible i, sobretot, a l’Oncolliga, una entitat, que en l’àmbit local, comarcal i regional té un valor social i humà incalculable. Una abraçada molt forta a totes les persones que pateixen aquesta malaltia, entre totes aconseguirem vèncer-la.