La pela és la pela

A un mes de les eleccions estatals, encara no trobo quin profit en traurem els catalans. Quan faig aquesta afirmació, no parlo dels partits polítics independentistes. Ells segur que ens diran que és molt important anar a votar, que necessitem influir en el pròxim govern de Madrid, ja sigui per ajudar a la governabilitat, a canvi de generar diàleg entre els dos governs, o simplement boicotejar tot el que es pugui per generar una crisi que els obligui a seure a una taula de diàleg. El problema és que ja sabem que els partits independentistes no podran influir ni boicotejar res, perquè els partits de l’statu quo, aquells que defineixen la unitat d’Espanya com allò que està per sobre de la llei i dels drets humans, arribaran als acords necessaris per impedir que els catalans marquem l’agenda política. PSOE, PP, C’s i Vox tenen clar que els és igual quedar com un Estat repressor davant del món, abans de seure a una taula de diàleg amb els catalans.

Els partits de l’statu quo arribaran als acords necessaris per impedir que els catalans marquem l’agenda política

 

 

 

 

 

Ara, els independentistes ja sabem que només farem seure a l’Estat a una taula de negociació, el dia que siguem capaços de posar en perill tots els seus poder, i que Europa vegi que Espanya pot fer fallida econòmica. Això és la teoria, però amb la classe política espanyola que hi ha, mai se sap com pot reaccionar.

 

Des del meu punt de vista, aquestes eleccions són poc importants per als catalans. El que sí és important, és anar-nos preparant per deixar de comprar i gastar els nostres diners a empreses que col·laboren amb l’statu quo, com ara La Caixa, Banc Sabadell, Mercadona, Endesa, Repsol etc. Aquesta empreses no voldran perdre el seu negoci a Catalunya. No tenim el poder de ser República demà, però tenim el poder de fer que aquestes empreses perdin el seu monopoli a Catalunya, provocant que elles mateixes comencin a valorar què és més important per a elles: el negoci a Catalunya o mantenir l’statu quo de l’Estat davant de la voluntat popular. Si aconseguim demostrar que tenim la determinació de castigar aquestes multinacionals que aguanten el règim, podrem alliberar-nos una mica més de l’Estat Espanyol. 

 

Mentrestant ens haurem de conformar a votar a uns partits que estan atrapats a la seva pròpia trampa. Volen que Catalunya sigui independent, però mentre això no passa, no volen renunciar als diners que proporciona tenir representació al Congrés espanyol. Potser els hauríem de posar a la mateixa llista d’empreses que volen mantenir el seu negoci a Catalunya. Potser així començaran a renunciar als beneficis econòmics que els dóna tenir representació a Madrid.