Escric aquestes ratlles des d’un punt de vista estrictament personal, colpit per la sentència del Tribunal S­uprem espanyol que condemna injustament els líders polítics i socials catalans a penes de presó abusives i, al meu entendre, injustes.

És veritat que la majoria ja esperàvem una sentència condemnatòria en aquest judici, però no és menys cert que alguns no esperàvem que aquesta sentència atiés de mala manera la flama de la repressió per a les aspiracions legítimes de llibertat i democràcia real manifestades abastament l’1 d’octubre de 2017.

No se m’acut avui com es podran recosir les costures que aquesta sentència trenca

Costa imaginar què pot passar a partir d’ara.

És evident que d’entrada hi haurà manifestacions (pacífiques, com sempre al nostre país) multitudinàries arreu del territori i també posicionaments de les institucions polítiques i socials davant aquesta sentència.

És evident, també, que la majoria independentista interpretem aquesta sentència com la voluntat de repressió i de revenja de l’estat espanyol per unes aspiracions pacífiques i legítimes que l’estat no comparteix. I ens costa d’entendre que això es pugui fer en una democràcia real als nostres dies.

No se m’acut avui com es podran recosir les costures que aquesta sentència trenca.

No és per la via de la repressió i de la revenja que es recuperen els camins de la concòrdia i del respecte i aquesta és una situació molt preocupant si pensem en la recuperació de la normalitat institucional i social a Catalunya.

Com es pensa engrescar la gent en un projecte de vida comú quan no tothom pot posar sobre la taula o dins una urna les seves propostes polítiques i socials per a debatre amb llibertat i igualtat?

És clar que tots seguirem en el nostre dia a dia maldant per millorar la nostra situació personal i econòmica i lluitant perquè els nostres projectes prosperin i casa nostra, el nostre poble, la nostra província i el nostre país es posicioni en millor situació competitiva econòmica i socialment, però no és menys cert que som ben conscients que tot això ho farem en un entorn que reprimeix i castiga amb tota la duresa la voluntat i l’exercici pacífic de la llibertat i democràcia plenes.

I això dol.

No voldria acabar aquestes breus línies sense tenir un molt afectuós record per als polítics i líders socials condemnats aquest dilluns, i també pels que estan a l’exili per aquesta mateixa causa. Per a ells tinc un enorme sentiment d’afecte i reconeixement que ben segur farà que sempre el meu posicionament estarà amb ells i en tot allò que pugui ser favorable a la seva excarceració i total alliberament.