Darrerament, crec que com jo mateix, molta gent, en aquest país, després de la tant discutida sentència de la Sala segona del Tribunal Suprem i els esdeveniments de la setmana passada a Barcelona i les altres capitals de les demarcacions catalanes, van veure uns fets que mai ningú s’imaginava que haurien de passar. i menys una setmana seguida. Realment varem veure imatges, que almenys el que escriu aquest article, no voldria veure mai més. I a més cal afegir a tot això una altre realitat i és que el comportament de la nostra policia -quan dic la nostra dic els Mossos d’Esquadra- (és evident que la Guàrdia Civil i l’anomenada Policia Nacional no és la nostra, almenys no és la meva), així com la falta d’unitat dels nostres polítics, em refereixo als independentistes, que han demostrat que d’unitat n’hi ha ben poca.

Sóc optimista perquè, finalment, la gent jove s’ha involucrat molt més que fins ara

Amb tot això em pregunto: Avancem o retrocedim? Com reaccionarem els votants el dia 10 de novembre .El que jo detecto és que hi ha factors que em fan ser optimista , però també en detecto d’altres que em fan ser pessimista. Intento explicar-me. Soc optimista perquè finalment la gent jove s’ha involucrat molt més que fins ara i per a mi aquest fet és molt important amb molt bona notícia i que és molt important. Això em fa estar esperançat, els trobava a faltar. Però també sóc pessimista perquè també detecto amb la gent gran que evidentment no els ha agradat els aldarulls. I ho vull deixar clar, dic aldarulls i no dic violència, que han passat després de la sentència. per violència les policies, tot i que entenc també que aquestes coses passin, no tothom fa la seva feina bé. Que em perdonin aquesta gent, em refereixo a la gent gran, perquè m’atraveixo a demanar-los que per dignitat no podem permetre que l’estat espanyol a través d’un tribunal posi a la presó a dos homes que no han desobeït a ningú i que passin, a més a més, per terroristes quan són pacifistes i que no han fet mal a ningú. Evidentment estic parlant d’en Jordi Cuixart i a Jordi Sánchez.

Jo no vull viure en un estat a on això sigui possible. Tenim l’oportunitat, encara que siguin unes eleccions estatals, de tornar a votar i malgrat tot per les preses i presos empresonats i per a les exiliades i exiliats us demano si us plau que voteu a partits independentistes i sobretot t us ho demano per la dignitat del poble de Catalunya.