Vivim moments tan intensos que malgrat que desitjaria tocar altres temes, no puc evitar escapolir-me d’aquesta voràgine que, malgrat venir de lluny, en els últims dies ha pres una volada que condicionarà el futur tant del nostre país com de l’estat. A curt i a llarg termini.

Fa anys vaig fer coneixença amb un empresari d’èxit que em raonava com veia d’indispensable mantenir una relació fluida, franca i respectuosa amb els representants dels seus treballadors (ho sento, em costa dir sindicats). Argumentava que era bàsic tenir amb qui poder canalitzar les demandes, queixes, inquietuds i propostes dels treballadors de cara a arribar a solucions conjuntes, a estalviar-se situacions de tensió i incomunicació que, a la curta i a la llarga, acabaven perjudicant ambdues parts. Per cert, aquest empresari que cuidava aquesta manera de fer, ha progressat i a hores d’ara la seva empresa és puntera en el seu àmbit.

He pogut copsar amb molta joia que les noves generacions estan prenent amb gallardia el relleu

Tornant a la situació política actual, escolto a polítics i opinadors diversos que, en aquestes hores convulses, estan queixant-se de manera persistent per la manca de govern efectiu a Catalunya, per l’anarquia al carrer, per l’actuació dels Mossos... Que potser cal recordar-los que el millor cap que han tingut mai els Mossos el tenen degradat i a l’espera de judici? O que els nostres líders socials, amb autoritat real sobre la gent, estan a la presó per haver exercit de mediadors? O que el President que vam elegir és a l’exili i que el seu substitut va ser empresonat conjuntament amb la major part del govern? Com es pot entendre que es queixen ara de falta de governança? S’ha de tenir barra!!!

Aquest bufó, mentider i covard, anomenat Pedro Sánchez va dir, ran la sentència del Supremo, que vivíem el “estertores” (badalls de la mort) de l’independentisme. Com pot fer-nos creure que està tan i tan desinformat? I encara es queixa per tot el que li està passant en aquesta campanya electoral que ha muntat segons la seva conveniència? Sàpiga senyor Sánchez que “los muertos que vos enterrais estan muy vivos”. Ja s’ho està trobant i més que li complicarem la vida en el futur. Si és que després del 10-O a ell li queda vida política.

Per acabar podria opinar sobre molts aspectes tots prou cantelluts. Però em limitaré a fer tres reflexions. La primera és que he pogut copsar amb molta joia que les noves generacions estan prenent amb gallardia el relleu. I que les seves accions poc tenen la tebior de les nostres en la mesura que a ells els sobre l’energia, el coratge que dissortadament flaqueja als que ja fa molts anys que defensem la terra. La segona és per afirmar que és clar que ens falten lideratges clars, gents que ens traci el camí. Però resto convençut que és molt més decisiu tenir una base potent i del tot motivada, que no el govern d’unes elits amb poc sustent. Personalment no tinc cap dubte que si fem prou força des de baix, trigarà poc a emergir gent capacitada per portar-nos cap on segur que tard o d’hora volem arribar. Una tercera convicció és que mentre a Catalunya hi hagi presos polítics, exiliats, i represaliats de tota mena, no hi haurà treva, que viurem alts i baixos, moments de màxima tensió però que el conflicte persistirà i persistirà... Que guanyarem.