Des de SOM RIPOLL i des de l’inici d’aquesta legislatura, després del ple municipal de la vila, llegim fragments de diferents textos, poemes de diferents autors per donar veu als escriptors que defensen que les persones som la suma d’un munt d’identitats diferents. Hem llegit el poema ‘Podries’, de Joana Raspall, un tastet del llibre ‘Rashida treu el vel’ d’Abdellah El-Meftahh i Youcef Alloui. Abdellah és ripollès i Youcef és osonenc.

En aquest últim ple hem llegit un fragment del llibre ‘Les identitats que maten’, d’Amin Maalouf. Deixeu-me escriure el que vam llegir aquest dimarts, però abans m’agradria assenyalar, encara que molts ja ho sapigueu, que Amin Maalouf és un autor nascut al Líban, que va anar a viure a França l’any 1976, premi Goncourd per l’obra ‘The Rock of Tànios’, a banda de molts altres reconeixements. Cal tenir en consideració també que té el seient 29 de l’Acadèmia Francesa.

Les persones som la suma d’un munt d’identitats diferents

El text que vam llegir diu així: ‘Ser cristià i tenir l’àrab -la llengua sagrada de l’Islam– com a llengua materna és una de les paradoxes fonamentals que han forjat la meva identitat. El fet de parlar aquesta llengua em fa sentir lligat a tots aquells que la utilitzen cada dia en les seves pregàries i que, en una gran majoria, no la coneixen tan bé com jo.

El fet de ser francès el comparteixo amb uns seixanta milions de persones; el fet de ser libanès, amb uns quants milions més (entre vuit i deu comptant la diàspora); però el fet de ser alhora francès i libanès, amb quantes persones el comparteixo? Amb alguns milers, com a molt.

Cadascuna de les nostres pertinences ens vincula amb un gran nombre de persones; però com més pertinences juntes tenim en compte, més específica resulta la nostra identitat.’

He canviat la primera persona del singular de l’últim paràgraf per la primera persona del plural, amb l’objectiu de poder-nos-hi sentir tots identificats.

A Vic, aquesta setmana, el secretari d’Igualtat, Migracions, i Ciutadania, Oriol Amorós, va presentar, davant de diferents entitats d’Osona, el Pacte Nacional per a la Interculturalitat (PNI) i ens va explicar que dins del Consorci d’Ocupació del Lluçanès s’avaluaran les competències de les persones que busquin feina sense tenir en compte la procedència dels cognoms, ni del color de la pell. Es faran les contractacions, va dir el secretari d’Igualtat, Migracions, i Ciutadania, aliens a la mirada estigmatitzada. Per una banda és una bona notícia però, per una l’altra banda, vol dir que encara hi ha molta feina per fer. I és per això que celebrem que el ripollès Abdellah i l’osonenc Youcef hagin escrit un llibre en llengua catalana ambientat als carrers de Ripoll. El món no té fronteres.