La ratafia és una beguda alcohòlica feta amb un bon nombre d’herbes, rels, fruits i espècies, sovint força extens. Hi ha ratafies que fan servir 20 ingredients diferents, altres una quarantena i algunes vora vuitanta. Les parts vegetals utilitzades són extraordinàriament variables, però sempre hi trobem les nous verdes, que li aporten amargor i color. En el vi de nous només fem servir nous verdes, vi negre, sucre i esperit de vi per fortificar-lo. A tot estirar, podem afegir-hi pell de taronja i espècies per aromatitzar-lo. En el licor de nous eliminem el vi negre i només fem servir l’aiguardent.

Una bona beguda de nous ha de ser de color negre, no només fosca, i per tenir aquest color cal que tingui l’adequada quantitat de nous verdes. Al voltant de quatre per litre en la ratafia, fins a trenta per litre en el licor de nous. Les nous, anous o nogues, han de ser tendres. Cal que una agulla pugui travessar-ne la seva coberta sense dificultat. Si no podem travessar-les, indica que s’està formant la closca, i són massa velles per fer-ne un bon ús.

Una bona beguda de nous ha de ser de color negre

Les nous i les fulles de noguera són riques en olis essencials que ens aromatitzaran la beguda, però també juglones i tanins, que l’acoloreixen. Els fusters coneixen aquest fet i utilitzen la nogalina, preparada amb nous verdes, per a tenyir la fusta de color fosc. Recordeu-ho quan prepareu una beguda amb nous i feu servir guants. En cas contrari us quedaran les mans ben enfosquides.

Tradicionalment les nous verdes, i per tant les ratafies i els vins de nous, eren utilitzades per a combatre l’hipotiroïdisme, la producció insuficient d’hormones tiroidals. Un dels símptomes d’hipotiroïdisme és la formació d’un goll. D’aquí que les begudes i infusions de nous verdes s’empressin per a tractar els golluts. Es bo de recordar-ho ara que aquests dies hi ha el Festival Gollut a la nostra comarca.

En canvi, no crec que fos de coneixement popular que per desenvolupar el color negre cal que les begudes de nous verdes siguin riques en ferro. Amb aquest objectiu, i en l’àmbit domèstic, quan s’elabora ratafia es recomana afegir-hi un o més brots d’orenga, de farigola i d’ortiga. Sí que n’eren coneixedors els fusters, que per elaborar una bona nogalina hi afegien claus rovellats.

Finalment, una recomanació personal. La gran majoria de les ratafies casolanes i comercials tendeixen a ser excessivament fluïdes, poc denses. No tenen cos. Si per cada litre afegiu dos o més brots florits de malva i unes fulles de plantatge (de fulla gran i de fulla estreta), aconseguireu donar-li a la vostre ratafia una textura més espessa i també un color més fosc. Us ho agraïran.