D’aquí a pocs dies (aviat anunciarem la data), ens presentarem als jutjats de Ripoll per autoinculpar-nos dels mateixos delictes que, segons la justícia espanyola, van cometre els presos polítics. Òmnium Ripollès s’afegirà així a la campanya que aquesta setmana ha començat a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona per denunciar que, si ells són culpables, també ho seríem molts de nosaltres. Els que ens vàrem concentrar el 20 de setembre de 2017 en la protesta pacífica davant del Departament d’Economia i els que l’1 d’octubre vàrem anar a votar en el referèndum. Si manifestar-se fent ús de la llibertat d’expressió, o votar en unes urnes és un delicte, ens declararem delinqüents.

Aquesta serà una de les múltiples respostes que estan previstes en els propers dies, arran de la sentència que el Tribunal Suprem va emetre el passat dia 14 d’octubre. Una sentència que no ha estat benèvola, com alguns pronosticaven més enduts per la ingenuïtat que pel realisme, sinó extraordinàriament dura, amb penes d’entre 9 i 13 anys de presó. Jordi Cuixart, president de l’entitat cultural i cívica amb més socis d’Europa, ha estat sentenciat a 9 anys de presó. I la seva condemna ens interpel·la a tots, perquè en el seu cas o el de Jordi Sànchez, expresident de l’ANC, s’està volent enviar a la societat el missatge de que tothom qui protesti pot acabar patint-ne les conseqüències. I la protesta no cal que sigui per demanar la independència, sinó per qualsevol motiu. Per això aquests dies han estat moltes les persones no independentistes que s’han solidaritzat en la resposta a la repressió, en les Marxes per la Llibertat, en la manifestació del passat 26 d’octubre a Barcelona, o en els centenars d’actes i mobilitzacions d’arreu del territori.

Davant del jutjat de Ripoll, l’endemà de la sentència, ens concentràvem espontàniament i de manera pacífica uns centenars de persones que portàvem a les mans una banda amb el lema “Contra la sentència, reincidència”, signada per Òmnium. Vàrem coreja aquesta afirmació rotunda, contundent, que anuncia la voluntat de continuar exercint tots –tots- els nostres drets. Perquè ho tornarem a fer, i tant que sí. I veient la determinació de la resposta ciutadana d’aquests dies, no en tinc cap mena de dubte.