S’està parlant de la força de la gent, que la gent no és conscient del poder que té i és una veritat com un temple, però no és menys cert que la gent també té molta força i no parlo de la força física necessària a l’hora de moure contenidors i arrancar llambordes per autodefensar-se de la violència policial, parlo de la gent que en aquests dies es manifesta i es desplaça amunt i avall en manifestacions i concentracions passant fred per les principals vies de comunicació. En definitiva, la mobilització de la gent amb força i determinació és la clau que tot aquest moviment per reclamar la llibertat dels presos polítics i la independència de Catalunya arribi a bon port.

La lluita no comença i acaba a les urnes, la lluita continua al carrer

Estem cansats de sentir dir que les urnes són la nostra millor arma perquè els presos surtin de les presons i els exiliats tornin a casa seva, però la veritat és que en els darrers anys no fem res més que anar a visitar les urnes i després de la visita la situació va de mal en pitjor. Des de la consulta del 9-N fins ara només ens hem trobat judicis, porres, exiliats, més judicis, més detinguts, ferits, acusacions de terrorisme i la cosa no acabarà aquí.

I com qui no vol la cosa, en Pedro Sánchez ens torna a portar a fer una visita a les urnes per segona vegada en 6 mesos. L’arrogància i la fatxenderia del secretari general del PSOE no en va tenir prou amb els resultats del 28-A que amb una estratègia equivocada com d’apuntar-se les sentències i l’exhumació de Franco a la seva banda li ha sortit el tret per la culata, i els resultats tots el sabem. Un Pedro Sánchez encara més debilitat i amb molts més problemes per formar govern i una extrema dreta desacomplexada i sense caretes que ha duplicat els seus escons.

Amb aquest escenari, els dirigents il·luminats independentistes que s’oblidin ara i per totes del diàleg, la mirada llarga, i la mà estesa. La pujada de VOX només té una explicació, el seu odi contra Catalunya, i com més bel·ligerant ets contra Catalunya més bons resultats electorals tens. La pujada de Ciutadans va ser degut a una suposada “feblesa” amb Catalunya d’en M.Rajoy (Mariano per si algú no sap de qui parlo) i la patacada de Ciutadans ha sigut perquè VOX és molt més dur contra Catalunya. Espanya, malgrat que molta gent els hi pesi, és un país de pensament totalitari i feixista, que l’únic que els interessa és veure al President Puigdemont a presó, i la data en què quedaran il·legalitats els partits i les entitats independentistes, de la mateixa manera que he dit abans que els que encara somien amb el diàleg que s’ho treguin del cap, també diré que els que somien amb una reforma constitucional, un estat federal, un estat confederal o ves a saber el que, que també s’ho facin mirar. Davant aquests escenari sortit del 10-N només hi ha dos camins possibles: unes terceres eleccions que podria significar la fi d’en Pedro Sánchez com aquestes han significat la fi d’Albert Rivera. O l’escenari més plausible segons el “pactometre,” un pacte PP i PSOE, i si aquest pacte es materialitza, tots sabem a qui li tocarà rebre, Catalunya i els catalans seran els que patirem les conseqüències dels probables pactes dels dos partits en forma de 155, intervenció de les competències en educació, mitjans de comunicació o seguretat ciutadana per dir alguns exemples.

Però la situació depèn de nosaltres, ja hem anat a les urnes com ens han dit, però la lluita no comença ni acaba a les urnes, la lluita continua al carrer, amb mobilitzacions constants i continues i demostrant que la força de la gent és la gent amb força que han vingut per quedar-se i per molta repressió que hi hagi, no ens faran fora.