No ha pas d’estranyar que el nom de l’escultora olotina Rosa Serra i Puigvert encapçali aquest escrit, ja que fa un mes i pocs dies, la data concreta va ser el dissabte dia 28 de setembre, van tenir lloc a Sant jan de les Abadesses dos esdeveniments cívic-culturals que tingueren la seva persona com a protagonista. De fet, i al respecte, el suplement de Cultura d’aquest mateix setmanari corresponent al 3 – 9 d’octubre de 2019 titulava així el doble esdeveniment: “Rosa Serra, més present que mai en el món creatiu i educatiu de Sant Joan”.

Efectivament, a les dotze del migdia i davant de la façana principal de l’edifici de Secundària de l’Institut Escola Mestre Andreu va tenir lloc l’acte d’inauguració del grup escultòric Enaltiment de l’escola: estudi, esforç, futur. Sota aquest lema, Rosa Serra obrà, per una banda, una parella compartint la lectura d’un llibre obert a la falda del noi, i per l’altra, un noiet en posició entre sedent i ajaçada concentrat en un altre tipus de lectura, la d’una tauleta electrònica, però lectura al cap i a la fi.

En un moment donat del discurs que dirigí a la concurrència qui fou el director del centre fins al curs passat de l’IE Mestre Andreu, patrocinador de l’esmentat monument i que signa aquest article, va dir: “Té molts significats: la lectura com a paret mestra del sistema educatiu, el present que faig al centre i al poble i el meu homenatge particular al món de l’estudi, a l’escola, als alumnes i al professorat.”

Per la seva part, Rosa Serra en el seu discurs d’agraïment digué que el grup escultòric simbolitza l’estudi, sí, però també “la solidaritat entre l’alumnat... una escultura que es pot tocar, amanyagar, una sensació que no es pot perdre mai.” Val a dir que la peanya sobre la qual s’asseu el monument està dissenyada per l’Estudi EMBA, del mateix arquitecte de l’edifici de l’IE, n’Enric Massip.

A la tarda, a les sis, a les sales “Joan Maragall” i “Josep Puig i Cadafalch” del Palau de l’Abadia s’inaugurà una exposició també de Rosa Serra però en aquest cas de pintura i no pas d’escultura que és la disciplina que actualment conrea i que li ha donat renom i prestigi internacionals; només cal recordar i a tall d’exemple, la seva admirada Sèrie Olímpica, un encàrrec del COI per les Olimpíades de Barcelona de l’any 1992. Val a dir que aquesta sèrie l’està ampliant avui dia amb noves escultures dels -valgui la redundància- nous esports olímpics.

Enriqueix el patrimoni monumental d’escultura pública no només de la vila de les Abadesses, sinó també de tota la comarca del Ripollès

Tornant a la pintura, doncs, les teles, olis en la seva immensa majoria, van ser pintades en un lapse de temps curt, molt curt, amb prou feines tres anys i escaig, de 1971-2 a 1975, els anys en què s’inicià en el món de la creació artística just abans de passar-se a l’escultura a causa de la necessitat que l’empenyia a la recerca de nous camins, de nous horitzons. La temàtica dels llenços comprèn des de retrats (magnífic el dedicat a qui fou el seu mestre i mentor l’escultor d’Olot Lluís Curós i Morató, 1886-1979) fins a natures mortes passant per paisatges urbans i naturals fins a composicions en homenatge al seu admirat pintor Torres Garcia.

No cal dir que aquestes obres, llevat d’un parell o tres, no havien vist mai la llum d’una sala d’exposicions ni tampoc havien estat mai mostrades a la mirada curiosa dels contempladors... no és exagerat afirmar que les teles que se’ns oferien als nostres ulls constituïen una veritable primícia i d’aquí el títol de la mostra: òpera Prima.

Quadres i obres primerenques dotades d’una qualitat i bellesa innegables, indiscutibles que, en un exercici d’ucronia, et duen a imaginar on podria haver arribat Rosa Serra si hagués seguit pel camí de la pintura en comptes d’haver triat el de l’escultura.

Algú va dir, mig de broma mig seriosament, en el col·loqui que de manera espontània es va generar en el moment de la inauguració, que quan s’escrigui la petita història de la vila, el dia 28 de setembre de 2019 caldrà assenyalar-lo com el dia de l’artista Rosa Serra per tot el que s’acaba de comentar.

Per acabar, només dir que el monument Enaltiment de l’escola: estudi, esforç, futur, enriqueix el patrimoni monumental d’escultura pública no només de la vila de les Abadesses, sinó també de tota la comarca del Ripollès, i ben particularment dels sorgits de les mans de Rosa Serra que, amb aquest darrer, són cinc: els dos de Ribes de Freser Els pastors i Gos d’atura, Pausa a Llanars, i Comunicació a la rotonda de la C-38 a Molló.