Vivim l’època del soroll, de la fressa sorda i constant que al final acaba eixordant. A banda i banda, la brasa va fent caliu. Hi ha qui viu de bufar pinassa i branquillons i busca tornar la remor de fons en brams que després no sabrà, no podrà o no voldrà fer callar.

Hem vist com des de la trinxera dels 280 caràcters es creen problemes falsos per als quals es proposen solucions inútils de pur simplista en una societat altament complexa, tecnologitzada i interrelacionada.

Els resultats del 10 de novembre ens han de fer repensar moltes de les actituds que tots plegats hem tingut fins ara

El protagonisme que algunes formacions com Ciutadans han donat a l’agenda de l’extrema dreta ha tingut com a conseqüència l’engreix del monstre i la pràctica desaparició de la formació de Rivera, que en menys de dos anys ha passat de ser la força més votada a Catalunya i somiar a ser la força hegemònica de la dreta espanyola a no poder-se ni constituir com a Grup Parlamentari, vistos els resultats del 10-N.

Moltes persones només escolten (escoltem) o llegeixen (llegim) allò que ens reafirma en les nostres posicions i prejudicis. I després hi fan (fem) d’altaveu de manera acrítica, sense verificar fonts i amb la mateixa capacitat empàtica d’una ameba. Només així s’entén que el Conseller Puigneró etzibi en seu parlamentària que tota la problemàtica actual deriva del fet que “l’estat no ha empatitzat amb la ciutadania de Catalunya”, com si la meitat dels catalans no tinguéssim la sensació que des del Govern només s’escolta i s’actua per a l’altra meitat de Catalunya.

Certament, els resultats del 10 de novembre ens han de fer repensar moltes de les actituds que tots plegats hem tingut fins ara. Els maximalismes s’han mostrat infructuosos i ningú em podrà dir que els catalans estem millor ara que quan va començar el procés ja fa deu anys. L’única lectura positiva d’aquests resultats és que ha provocat que l’acord de govern progressista que cap dels dos partits veia possible abans, ara ha arribat en un temps de rècord.

Vist qui s’hi està pronunciant en contra (VOX, el PP, el que queda de Ciutadans, alguns històrics del PSOE, la CUP, Junts X CAT, els bisbes, el director d’opinió del Mundo...), jo tinc clar que estem anant per bon camí. Veure que hi dona suport el President Zapatero, que ens va portar la Llei de la Dependència, de l’Avortament Lliure o del Matrimoni Igualitari, em reafirma.

Un govern de progrés, amb sensibilitats diverses però amb uns objectius comuns que ja han posat negre sobre blanc, entre els quals s’inclou atendre la situació política a Catalunya, contribuirà de ben segur a rebaixar els brams a soroll, el soroll a remor i, finalment, a transformar la remor en calma. Bona falta ens fa a tots plegats. Ja poden comptar amb el meu suport a l’acord de governabilitat en la consulta que PSOE i PSC faran aquest mateix dissabte a les seves bases.