Demà divendres a la UIER organitzem, conjuntament amb Foment del Treball i amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, una Jornada per la igualtat.

No hauria de fer falta, però sí que cal (sinó, no la faríem) i és una realitat que m’incomoda, perquè vol dir que no hi ha veritable igualtat si cal fer jornades com aquesta per a reivindicar-la. 

No hi ha veritable igualtat si cal fer jornades per a reivindicar-la

Des de l’òptica de la patronal ens toca debatre la igualtat en l’entorn professional i laboral, i no només pel que fa a salaris (que també) sinó la igualtat real quant a oportunitats, quant a carrera professional que permeti el progrés professional i l’assumpció de responsabilitats superant la condició d’home o dona i la compatibilitat amb la vida personal i els compromisos que aquesta vida personal comporta i que cal fer compatibles amb la necessària responsabilitat en l’entorn laboral.

Gairebé estic segur que en el transcurs de la jornada s’evidenciaran situacions que cal corregir o millorar en favor d’una veritable igualtat. Segurament que s’identificaran línies vermelles (concepte de moda) que cal preservar per garantir una veritable igualtat. I cal fer-ho. Cal posar en evidència allò que es fa malament, i també allò que no es fa del tot bé. I segurament cal proposar criteris i principis que assegurin més i millor la igualtat en el món laboral i professional.

Crec que la igualtat és un concepte en el qual no hi caben els grisos. Hi ha una veritable igualtat o no hi ha igualtat. Ras i curt.

I crec sincerament que la veritable igualtat no arribarà només per unes normatives o uns criteris reguladors que garanteixin uns mínims de maneres de fer, que segur que cal implantar i que faran un servei inestimable en aquesta direcció, sinó que la veritable igualtat arribarà quan, de debò, no facin falta ni normatives ni criteris de comparació o avaluació perquè la nostra actuació natural no les necessiti.

Entretant, parlem-ne, preocupem-nos-en, respectem-nos i respectem aquelles normatives i criteris que ens ajudin a viure d’igual a igual a tots i totes, i posem en evidència aquells i aquelles que no ho entenguin així i fem-los-hi veure que la nostra societat és una altra i que la volem en igualtat.