De moment, els aliments es produeixen mitjançant agricultura o ramaderia convencional, o bé per producció biològica (i els anomenem bio) o bé per sistemes de producció ecològica (i els anomenem eco). Quina diferència hi ha entre aquests dos darrers? Els aliments bio es generen sense utilitzar productes de síntesis, sense químics, i es consideren millors per a la salut i el benestar personal que els obtinguts per sistemes convencionals. En la producció d’aliments eco no només es deixen de fer servir pesticides (fungicides, adobs, herbicides...) o altres productes agressius per l’home. En la seva producció i comercialització també cal que es compleixin criteris socials i ambientals, entre ells la proximitat. Els aliments bio són més una estratègia de venda. Els eco, una estratègia de producció responsable. 

A Catalunya es tendeix a produir els aliments bio seguint el model convencional: intentant produir molt i de manera intensiva

A Catalunya es tendeix a produir els aliments bio seguint el model convencional: intentant produir molt i de manera intensiva. Dos resultats d’aquest model: la majoria dels aliments es comercialitzen per grans empreses, sovint multinacionals i, dos, cada vegada hi ha menys pagesos. Els canals de venda també són els convencionals: comerços, hípers, supermercats i botigues descompte. 

Per contra, el model eco o ecològic és de petits productors que comercialitzen per canals especialitzats: venda directa, eco-botigues, supermercats ecològics i cooperatives de consum.

El mercat de productes bio segueix creixent i també la seva estructura i organització. El model habitual a Catalunya és el del món anglosaxó-nòrdic i actualment viu la fusió de grans empreses. Uns pocs exemples recents: Nutrition & Santé absorbeix Natursoy; l’holandesa Wessanen compra Biogran; la francesa Léa Nature adquireix Biocop i Biosurya; Idilia Foods absorbeix Sorribas Biográ, i Veritas s’uneix amb Ecoorganic. 

Un altre exemple a recordar: l’estiu vinent, a Mercabarna, obre Biomarket, una nau de 5000 m2 (mitja hectàrea), 5 milions d’euros de cost i 22 parades de majoristes de productes exclusivament bio. Productes d’arreu del món, comprats a la baixa, aliments low-cost que reduiran tota opció als petits productors bio de proximitat.

Què succeeix a la resta d’Europa? És diferent. La majoria d’associacions de productors bio de França, d’Alemanya o Itàlia han reaccionat i s’han consolidat a temps. Un bon exemple n’és Biocoop, cooperativa francesa de productors i consumidors, que ha obert més de 500 petites botigues arreu d’Europa, comercialitzant sempre productes locals.

La concentració en grans cadenes de comercialització dels productes agrícoles i ramaders de Catalunya implica que els petits i mitjans productors de casa nostra perden la capacitat d’accedir a canals de venda. Canals que cada vegada estan més dominats per grans empreses a les quals no els interessa gens treballar amb petits i mitjans productors.

Si els productors eco de Catalunya no segueixen el camí dels esmentats de França, Alemanya o Itàlia, si no s’associen i organitzen els seus canals de venda, estan enfocats a desaparèixer o a ser dominats pels grans grups de la “indústria agroalimentària”. Amb el vistiplau dels despatxos.

Recordeu-ho quan deixeu de comprar productes comarcals en benefici de grans supermercats estatals i productors d’aliments forans (Sud-àfrica, Marroc, Xina, Argentina, etc.). Voleu un Ripollès convencional, bio o eco? Jo, eco.