El dia 23 de novembre, a la plaça de la Lira de Ripoll, es va celebrar el dia de la convivència i la diversitat. No hi ha cap ésser humà igual. Tots som diversos. Aquesta màgia hauria d’ajudar a apropar-nos en comptes de buscar excuses per accentuar les diferències.

No hi ha cap ésser humà igual. Tots som diversos

El dissabte 23 de novembre, la plaça de la Lira va ser un lloc de pas on els vianants atrapats pel tràfec del dissabte entraven dins d’un espai que al llarg del dia va anar canviant de fesomia. La sorpresa era l’objectiu de la diada. Els jocs de la mainada al matí feien somriure les mestresses que es queixaven que no hi havia prou espai per passar, però que s’entretenien a mirar com xalaven els infants. El taller d’arpilleres no va parar. I més d’un gaudia explicant la seva història de vida a un altre. La gent s’aturava a recollir material de les diferents parades socials i alhora es feia petar la xerrada. No es va fer fressa però hi va haver molt de soroll: de gustos, de llengües, de vides, d’anècdotes, d’històries, de músiques, d’olors, de jocs, d’olors, de colors, de mirades, d’anar fent per deixar-se anar i guaitar com es cou la carn a l’estil uruguaià, i la flaire del pollastre a l’estil veneçolà, i el cuscús i els fogons sempre encesos amb les teteres a punt per gaudir de l’hospitalitat d’un té verd amb menta del Marroc. Un espai per estar, on vam viure, on vam conviure, on vam compartir i des d’on es van incentivar altres projectes, altres objectius. Hi faltava gent perquè som més diversos, hem d’anar a buscar altres mirades, no hem passat per l’orient encara, aquesta primavera cal afegir-hi el te del Japó, de l’Índia, de la Xina, del Pakistan i ens han de ressonar sons indígenes de més països de sud Amèrica. Quin bé de déu de cultures! Que n’és de rica la humanitat. Deixem-nos de xovinismes per encetar una nova manera de fer sense cap nacionalisme exacerbat. Van venir a ballar també alguns dels components de la Penya Andalusa. Van ballar unes composicions de mestissatge, on tots ens hi vam sentir identificats. Les identitats sumades. I es van explicar contes tradicionals de les diferents cultures. Els contes expliquen en el fons la història dels països i de la seva gent. Acollim-los. No vam poder jugar a futbol, ni pintar un mural, que alumnes de Ripoll van deixar preparat. Ho farem també a la primavera. Volem tornar a gaudir d’aquesta disbauxa de vida. La volem tornar a amanir amb música la festa de la primavera, com s’ha fet el dia 23, amb els Mista Btista i els Speed&friends.

I dos companys, en Youcef i l’Abdelllah, es van estrenar explicant contes, van fer una adaptació d’algunes de les històries del Petit Príncep. La història de la guineu que el Petit Príncep s’acaba estimant perquè l’ha coneguda de debò. Ens cal coneixença i compartir i fer i dir i enraonar i discutir i parlar i riure i escoltar per activar la convivència. La convivència dins de la diferència, no dins l’assimilació.