Fa més de dos mesos que, malgrat haver sol·licitat la meva col·laboració, no participo en aquest projecte comú que és aquest setmanari. No ho he fet perquè hi ha etapes de la nostra vida en què sembla que tot es giri en contra i, ara tot just, n’estem sortint d’una d’elles; però és ben certa aquella dita que Déu et tanca una porta però t’obre una finestra; si més no, en aquesta ocasió.

Amb permís, els hi comentaré. Portem uns mesos difícils, en què hem estat (i estem encara) en mans de metges de diverses especialitats i institucions. Començant pels metges de capçalera, seguint per l’Hospital de Campdevànol, el General de Vic, el Sant Pau de Barcelona i el Trueta de Girona. La primera consideració que cal fer és que a tot arreu el tracte ha estat perfecte, tant des del punt de vista humà com professional. Si ho mirem des de la vessant professional, d’allò que en diríem de la feina, per un profà com jo, tan sols puc dir que, honestament crec que hem “gaudit” d’unes atencions correctes, adequades, i des de la meva ignorància m’atreveixo a dir, encertades.

Estan buidant els serveis territorials per concentrar-los en les grans ciutats

Quan ens trobem en aquests moments durs i difícils que, de tant en tant, ens dóna la vida, és aleshores quan t’adonés de la sort que tenim de disposar d’aquests serveis d’atenció sanitària. Bé, ja està dit, aquesta és la meva opinió.

Ara, arran de tot això, és quan un es pregunta quina mena de dirigents tenim en aquest país nostre. Estan buidant els serveis territorials per concentrar-los en les grans ciutats, que per cert, ja estan saturats. Algú recorda quan l’aleshores conseller Joaquim Nadal va proposar de construir un nou hospital general a Girona perquè l’actual (actual aleshores, era abans de 2010) ja estava saturat? No tan sols no han resolt el problema, sinó que han deixat que s’anés agreujant amb el pas dels anys i ara, ves per on, la solució és buidar les comarques “menors”, les més llunyanes, aquelles que sembla que tan sols se’n recorden quan arriben les votacions. I, fins i tot, darrerament, sembla que ni tan sols això.

Com a “client” obligat que sóc dels nostres serveis sanitaris vull reclamar l’actuació enèrgica i decidida dels nostres electes locals i comarcals per corregir aquest error, aquest immens error que, de mantenir-se, contribuirà decisivament al buidat de població de les nostres contrades. Si la política territorial en el nostre petit país segueix així, no serà tan sols la sanitat la que minvarà, amb la reducció de població també es reduiran les escoles, i podem anar seguint...

Confio que amb l’entrada del nou any (i amb la pressió dels nostres electes), els programes es redrecin perquè, de no fer-ho, la sort de les nostres contrades està decidida, i jo, personalment, em nego a acceptar-ho. Convindria que la nostra ciutadania, endemés de tallar carreteres i altres activitats cercant la somniada independència (en la qual jo hi crec), endemés ens mobilitzéssim pels temes de la salut pública, de l’ensenyament, del ferrocarril...

Que el 2020 segui venturós per a tots i que els meus pronòstics estiguin errats, és el meu sincer desig. Bones Festes per a tot hom. Santes Pasqües que es deia abans.