Segons marca el calendari i les il·luminacions ben acolorides de places i carrers s’encarreguen de recordar-nos-ho, s’acosten els dies de Nadal, curulls de significacions i significats diversos, que tenen (o tenien!) en el naixement de Crist el seu eix de rotació; la vella festa cristiana, però, s’ha transformat molt, fruit tant dels vents dels nous temps com dels novells sentiments i percepcions que inexorablement van sorgint.

Si en algunes persones el Nadal encara reté la seva aura religiosa-festiva –així, en aquest ordre-, en altres, en canvi, l’afegitó religiós ha desaparegut del tot per romandre només el vessant lúdic, de lleure i, com no, consumista... ja ho explicita el conegut refrany que “per Nadal, qui res no estrena, res no val!! Ja ho deia unes poques línies més amunt, els signes dels nous temps...

Les festivitats nadalenques tenen el seu origen en les saturnals romanes en què se celebrava el triomf de la llum, del sol, sobre la foscor

Les festivitats nadalenques tenen el seu origen en les saturnals romanes degudament passades per sedàs cristianitzador, en què se celebrava el triomf de la llum, del sol, sobre la foscor, en poques paraules: el solstici d’hivern.

Val a dir que no és pas la meva intenció de fer un escrit sobre la història d’aquestes festes, sinó centrar-me una mica més en el petit món de l’escola i com les commemora, deixant les esperadíssimes vacances a part!

Efectivament, el calendari escolar hi té una fita, en les tres dates que s’engloben en el lapse temporal que conformen les festes nadalenques: el binomi Nadal – Sant Esteve, Cap d’Any i Reis, amb un munt d’activitats lectives i lúdiques que a redós seu, els centres escolars organitzen i recreen, això sí, amb més intensitat en les etapes d’Infantil i Primària que no pas a Secundària.

A més a més de significar la cloenda del primer trimestre (el compte enrere ja comença amb la presència a moltes aules del calendari d’advent), alumnat i professorat s’embarquen en la preparació d’una activitat que es vol lluïda i participativa: el festival de Nadal. Gosaria afirmar que és una praxi que amb totes les variants i intensitats que es vulguin, la duen a terme la pràctica totalitat de les escoles del territori nacional català. 

L’enfilall d’activitats és realment sorprenent, car van des de cantades de nadales (i aquí voldria destacar la magnífica i entranyable iniciativa de dur als i les alumnes a cantar nadales pels avis i àvies a les residències geriàtriques), balls, representació dels pastorets, elaboració de pessebres, tallers de postals, decoració d’aules, vestíbuls i passadissos, recitals de poesia i un llarg etcètera.

Si se’m permet una mirada retrospectiva amb un cert deix de nostàlgia, tinc ben fixat en el meu record com a docent, i d’això ja fa una bona colla d’anys, a l’Escola Abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, el Festival de Nadal que se celebrava al Teatre Centre, que s’emplenava a vessar els dos dies que es feia: dissabte nit i diumenge tarda del cap de setmana, just abans de començar les vacances.

L’aleshores professora de Música de l’Escola, na Teresina Maideu, un mes i mig abans ja remenava cels i terra per com escenificar cançons, pautar danses i assajar obretes de teatre amb el Nadal com a tema que havien de representar absolutament tot l’alumnat de l’escola, de P3 a 8è d’EGB; tota una feinada que es veia a bastament recompensada per la massiva assistència i aplaudiments d’un públic entregat.

A parer meu, muntar aquesta mena d’activitats i malgrat la feinada que comporten, és quelcom molt positiu ja que venen a complementar les programacions lectives i a mantenir vives al mateix temps que enriquir, les tradicions nadalenques. Amb el desig que el Tió, els Reis i també el Pare Noel us siguin generosos amb els seus presents, poso el punt i final a aquest escrit.