El principal problema del Ripollès és la despoblació i aquesta està lligada, principalment, a la disminució de les oportunitats laborals i empresarials arreu dels 19 municipis de la comarca. Realitat que ha anat fluctuant des de la crisi definitiva del tèxtil, a l’última dècada dels anys 90 del segle passat, i que s’ha agreujat durant la crisi econòmica dels darrers anys.

Tanmateix, a aquesta situació cal condicionar-hi una altra realitat. La pèssima connexió ferroviària amb la capital del país no contribueix a intentar revertir la pèrdua constant d’habitants del Ripollès. Els trens tarden el mateix a les acaballes del 2019 i durant el segle XX a dur a terme el trajecte Ripoll - Barcelona. Una infàmia. L’estat precari de les vies i la impossible puntualitat dels trens aboquen la durada del trajecte Ripoll-Barcelona a les dues hores de mitjana.

La pèssima connexió ferroviària amb la capital no contribueix a intentar revertir la pèrdua constant d’habitants

El ‘tren bala’, amb sortida a les 7.18 del matí de Ripoll i arribada a les 9.10 a Barcelona, evitant parar a totes les poblacions, situa la durada del trajecte en una hora i cinquanta-dos minuts. Tanmateix, l’arribada al lloc de treball és molt posterior a les 9 del matí, incompatible amb moltes feines. Per assolir aquest repte, cal agafar el tren que surt a les 6.28 del matí i arribar a les 8.31 a la capital catalana, amb un feixuc trajecte tot aturant el comboi a totes les estacions i amb una durada de dues hores i sis minuts. La bona connexió ferroviària entre el Ripollès, Osona, el Vallès i Barcelona és, a dia d’avui, una utopia.

L’Estat Espanyol té abandonada la línia de tren. La R3. Cap inversió destacable els últims anys. En aquest sentit, el Departament de Territori i Sosteniblitat de la Generalitat de Catalunya, que té la competència per regular el nombre de combois, ha contribuït tímidament per establir uns bitllets adequats que ajudin a mitigar el greuge que pateix el Ripollès. Al 2015 es va posar en marxa el ‘Pack Ripollès’, expedit pel sistema tarifari integrat de l’Autoritat de transport metropolità de Barcelona. Aquest va permetre que, pagant un únic viatge, fos possible realitzar un desplaçament en diversos mitjans de transport i va suposar un estalvi important per a tots els usuaris. Si bé no s’establia una zona tarifària pel Ripollès, naixia una opció conformada per un bitllet de 10 viatges Ripoll-Barcelona i una T-10 d’una zona tarifària. Aquesta opció aproximava lleugerament la nostra comarca al ventall tarifari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Sense tenir models de bitllets que establissin millors bonificacions per aquelles persones que diàriament es desplacin a Barcelona, exceptuant l’abonament mensual.

Cinc anys més tard, al gener del 2020, la T-10 deixarà d’existir i apareixerà la T-Casual, que a apart de ser unipersonal, ha estat a prop d’encarir-se 6 euros i, de retruc, encarir el Pack Ripollès. Rectificar és de savis, gràcies a la pressió del territori.

L’eliminació de la T-10 i el naixement de la T-Casual sembla pretén obtenir un millor ús per part dels turistes que utilitzen el transport públic de la capital. Per contra, aquesta mesura continua essent una solució de mínims pel Ripollès. El transport públic ferroviari no és òptim i els nous bitllets no contribueixen a potenciar-lo. Una nova manera de no capgirar la pèrdua d’habitants de les comarques més rurals i desafavorides del país.