En menys de tres dies hem tingut coneixement de dues notícies que, tot i haver-nos arribat per separat, estan íntimament relacionades. La primera d’elles és que Catalunya és la comunitat autònoma on més ens hem d’esperar per a una visita amb el metge de capçalera. El 74% dels entrevistats per FACUA manifesten esperes d’una setmana o més mentre a la resta de l’estat espanyol el temps d’espera es redueix a tres dies o menys per al 53% dels consultats. La segona notícia, és que des de 2009 a Catalunya han pujat un 9% el nombre d’afiliats a una mútua sanitària privada.

Al Ripollès, com a altres comarques de muntanya o despoblades, les retallades en sanitat han portat una disminució dels serveis que se’ns presta al nostre propi territori i, per tant, a un greu deteriorament de les condicions de vida d’aquells que volem seguir vivint aquí.

Va ser decisió del Govern retallar el pressupost sanitari

El mal anomenat “reordenament de serveis” no és més que una retallada de serveis encoberta en una comarca amb un índex d’envelliment de la població molt per sobre de la mitjana del país i amb una problemàtica de pèrdua de població agreujada, precisament, per manca de serveis en comparació amb les zones més densament poblades. L’accés als serveis sanitaris és un dret dels ciutadans, que no poden patir greuges pel fet de trobar-se en una comarca de muntanya i no en una altra zona com podria ser la metropolitana.

La pèrdua durant els anys més durs de la crisi de 1.500 milions d’Euros en sanitat a Catalunya, dels quals només se n’ha recuperat un terç, ha empès a qui s’ho ha pogut permetre cap a les mútues i la medicina privades. La sanitat és competència de la Generalitat. Tinguem-ho clar: va ser decisió del Govern retallar el pressupost sanitari, va ser decisió del Govern no recuperar els nivells de despesa previs a la crisi econòmica i és decisió del Govern no portar al parlament nous pressupostos i fer malviure tots els serveis públics, entre ells la sanitat, amb pressupostos prorrogats per dues vegades.

Puc entendre la fugida de ciutadans cap a les mútues, però no la comparteixo. Tant els professionals com els que som o han estat usuaris de la Sanitat Pública hem de lluitar de la mà per dignificar-ne les condicions, ni que sigui per pur pragmatisme. Uns perquè els hi va la feina, d’altres perquè, malauradament, l’acabarem necessitant. Perquè ara moltes de les persones que s’han afiliat a una mútua són joves i poden pagar les primes, però quan siguin grans i les primes augmentin o davant un problema greu de salut al qual no els podran donar resposta, necessitaran que la sanitat pública funcioni. Seiem tots: professionals, usuaris, sindicats, partits... i lluitem per tornar-li a la nostra sanitat, una de les millors del món, el bon estat de salut.