A Ripoll, en les passades eleccions municipals, va irrompre amb èxit una formació política, el Front Nacional, que va arribar armat amb una samfaina d’ingredients que per força havien de remoure el plàcid substrat en què restava aposentada la política ripollesa. A l’enrenou inicial (amb polèmica casolana entremig) ara si va sumant el soroll generat per assemblees que el citat partit fan més enllà de Ripoll, deixant entreveure la voluntat, encara no del tot explicitada, de presentar-se a les eleccions al Parlament amb el risc que això suposa de desajustar encara més el delicat puzle parlamentari català. La conseqüència directa és que hi ha enrenou, neguit soterrat, encara que no explicitat, entre els agents socials de la vila.

Abans de continuar, em sento obligat a dir que ni vaig votar-los i que no tinc cap mena de previsió de fer-ho en el futur immediat, malgrat que el meu vot cada volta és menys sectari i per tant voluble. És clar que sempre dins del món independentista.

Em rebel·la qualsevol discriminació

No, no comparteixo en absolut un dels principis d’aquest partit que es podria condensar en aquell execrable eslògan de “primer els de casa”. Personalment, em rebel·la qualsevol discriminació provinent dels caràcters ètnics, religiosos, d’origen o classe social, amb la qual cosa crec que faig palès que estic prou lluny d’aquesta formació.

Però, per contra, em sembla infantil, políticament estúpid, a més d’inviable en el temps, teixir això que en diuen un cordó sanitari, que pel que s’ha afirmat es tracta d’estar en contra de TOT els que el citat grup proposi. Una ximpleria, ni que sigui perquè ningú pot irrogar-se posseir la veritat absoluta o que, pel fet de fer el que creuen la guitza a un altre, es manifestin en contra de propostes raonables, que també en tenen, de proposicions adreçades a beneficiar a la majoria de la població. O, que no és més que sabut que la gran majoria dels acords dels ajuntaments i parlament arreu del país, es prenen amb el suport de més del 80% del plenari?

També resto convençut que posats a fer cordons sanitaris... que tal si se’n fa un en contra d’un partit (el PSOE-PSC) que va impulsar i votar la suspensió de les institucions catalanes amb el 155? Un partit que llavors, i ara, ha estat d’acord en empresonar, en mantenir a la presó als líders democràticament escollits pels ciutadans de Catalunya que van cometre el “delicte” de deixar-nos votar?

He dit que no estava d’acord en el substrat identitari del Front Nacional. Però, per contra, he de dir que comparteixo plenament amb ells la inquietud, el neguit per la reculada que, en tots els àmbits, pateix avui la nostra llengua. Potser al Ripollès encara poc, però val la pena fer un tomb per l’àrea metropolitana, o una passejada pels medis de comunicació (també els institucionals) per adonar-se de la regressió que pateix el català, que cada volta va quedant més acantonant, com a llengua folklòrica. I com que em consta que aquest neguit el comparteixo amb molts amants de la supervivència de la nostra llengua, vull fer un avís a navegants: Si els partits principals del país (amb els unionistes no cal comptar-hi) no reprenen la defensa activa de la nostra llengua, assetjada pel castellà i l’anglès, permetran que s’afermi l’espai immens de creixement a partits com el citat, els quals veurem créixer de manera exponencial. Ho sento, però algú ho havia de dir!!!