No és un nou producte farmacèutic que ha sortit al mercat recentment, sembla ser que SPEXIT és la marca ‘Spain’ del BREXIT, on els espanyols més totalitaris, curts de gambals i neofranquistes ens volen inculcar a través de les xarxes socials i mitjans de comunicació que els hi són fidels, la forta clatellada que ha rebut el TS del TJUE en relació al cas de la immunitat de l’Oriol Junqueras, una patacada que ha fet trontollar tota la meseta central, on està assentada la ‘Villa y Corte de la capital del reino’.

Però malgrat sembli que tot són flors i violes, no hem de llençar les campanes al vol, no oblidem que ens enfrontem a un estat autoritari i repressor on la democràcia brilla per la seva absència i, més, dins l’àmbit judicial, no podem oblidar que hi han presos polítics engarjolats sota acusacions falses i delictes inventats, i que si han estat capaços d’això, són capaços de molt més. No seria res estrany que en Marchena i els seus s’inventesin una llei o es traguessin de sota la màniga qualsevol fórmula per tal de que l’Oriol Junqueras no surti en llibertat.

No oblidem que ens enfrontem a un estat autoritari i repressor on la democràcia brilla per la seva absència

Ara per ara, els únics que han sortit beneficiats de la sentència del TJUE són en Puigdemont i Comín i, a partir del 31 de gener, si es confirma el BREXIT, la Clara Ponsatí.

Però el gran dubte que tinc és en quin sentit beneficia a l’independentisme. Encara tenim ERC que està negociant la investidura del govern repressor d’Espanya, la manca d’unitat entre els partits polítics independentistes encara segueix ben viva, i tenim una Generalitat que està al servei i a les ordres dels dictàmens que marca la Moncloa, només cal veure les actuacions dels Mossos de Buch en les manifestacions convocades per Tsunami Democràtic.

No ens podem deixar emportar per una exagerada eufòria i pensar que a partir d’ara tot anirà de baixada fins aconseguir la tant anhelada República Catalana. És cert que hem guanyat una batalla, que ja tocava, però queden moltes batalles per lluitar i guanyar i, encara així, el més rellevant no és guanyar moltes batalles, el més important és guanyar la “guerra”.