Explica la llegenda que preguntat Napoleó Bonaparte sobre quin havia estat el dia més feliç de la seva vida, va respondre que cap relacionat amb les seves victòries militars o amoroses, sinó el de la primera comunió. No és el meu cas; aquell vestidet de mariner m’engavanyava i va ser el primer cop a la vida que em van posar calces llargues. Penso també que el misteri teològic de la transsubstanciació, que tal volta havia emocionat l’emperador, posseïa una màgia que jo no entenia prou. Si més no, era una experiència sobrenatural que estava per sota de la que cada any obraven els Reis Mags la nit del 5 al 6 de gener, batejada com epifania. Allò sí que era veritablement prodigiós i, sens dubte, va proporcionar-me any rere any els dies més feliços de la meva vida infantil i, per extensió, de la meva existència adulta al costat d’altres infants meravellats. En fa uns quants, va córrer la lamentable idea governamental que calia suprimir la festa de Reis, amb l’argument neoliberal i globalitzador de que el ‘populatxo’ treballa poc i es diverteix massa. Com que ja havíem vist desaparèixer les festes de la segona Pasqua i del Corpus, el temor era fonamentat. Per mi, podríem prescindir de les festes de la Constitució i de la Hispanitat. No cal dir que em va sobresaltar i, per sort, sembla que de moment ha quedat enterrada. Ja reapareixerà en algun moment.

... només d’allà ens pot arribar la màgia, allò encantador que tan necessari és en una societat com la nostra, l’occidental, que només progressa materialment

A més de mags, els Reis venien d’Orient. Algú s’ha entretingut mai a pensar que quan estem confusos, diem que estem desorientats? És a dir, confessem que hem perdut l’orient, ni el nord, ni el sud ni el ponent. Estem reconeixent que allò que ens encamina i ens dirigeix ens ve d’un llevant primigeni. I, és clar, només d’allà ens pot arribar la màgia, allò encantador que tan necessari és en una societat com la nostra, l’occidental, que només progressa materialment. Els Reis Mags, els Reis per excel·lència de la nostra tradició hivernal, havien de venir d’allà, i guiats per un estel, com ha de ser. Les cavalcades que enlluernen els nostres carrers tenen poc més d’un segle, ens diu la història, però ja l’evangeli de Sant Mateu ens dona fe d’aquells savis de casta sagrada que provenien d’on surt el sol, és a dir, d’allà on neix la llum. Ens ha de preocupar poc si eren tres com els representem nosaltres, o dos, o més, o a quina raça pertanyien, potser senzilla ambaixada dels continents coneguts, si eren una reencarnació del summe sacerdot i profeta Melquisedec o representaven l’equivalent hebreu del mític Rei del Món que habita l’univers subterrani de l’Agartha asiàtic, oferint les seves ofrenes al Messies, o perquè no podien ser els posseïdors del coneixement vèdic hindú i de la tradició solar, o dels tres poders d’Hermes Trismegist? En definitiva, qualsevol fenomen extraordinari i sobrenatural, més enllà del temps i de la geografia coneguts.

Però aquells bons savis, pobres, no van poder eludir el politiqueig de l’època. En fer la visita de cortesia a Herodes, aquest el va comminar que l’anessin a veure de tornada, un cop l’estrella els hagués guiat al seu destí, que com tots sabem va ser Betlem de Judà, i així l’informessin de qui era aquell Messies i on podia anar-lo a adorar. Com va acabar la traïció tots ho sabem, el dia dels Innocents ho hem commemorat. No sé si els nostres Mags, ja en el viatge de retorn a casa seva, van arribar a conèixer la malvestat que involuntàriament havien provocat per refiar-se d’aquell monarca.

Tots aquests portents, que a la majoria ens han fet tan feliços, resulta que ara no són els comercialment adequats. Només per posar un exemple, durant aquestes festes, uns coneguts grans magatzems (crec que se’n diu així d’El Corte Inglés als diaris) ens han bombardejat amb una publicitat de rens i elfs. Què hi tenim a veure nosaltres? Però vaja, no hi podem fer res, les colònies sempre han acabat incorporant les tradicions de les seves metròpolis, encara que siguin infinitament menys riques que les pròpies.